Publicitat
Publicitat

ATEMPTAT CONTRA EL PATRIMONI DE LA HUMANITAT

El ministre de Cultura grec dimiteix després d'un robatori en un museu d'Olímpia

Atracament a mà armada a la història grega

Dos atracadors van robar ahir una seixantena de peces, sobretot estatuetes de bronze, del Museu dels Jocs Olímpics a Olímpia. El ministre de Cultura grec, Pavlos Gerulanos, va presentar la dimissió.

Com deia Juanjo Sáez en la il·lustració que va publicar ahir l'ARA: "A Grècia va començar la nostra civilització i pot ser que també hi acabi". Olímpia, un dels bressols de la civilització occidental i el lloc on van néixer els Jocs Olímpics de l'antiguitat, es va llevar ahir amb una d'aquelles notícies que, malauradament, confirmen els pronòstics més apocalíptics: el robatori d'una seixantena de peces procedents dels rics jaciments arqueològics de la ciutat, el valor de les quals és senzillament incalculable perquè formen part del patrimoni cultural d'Occident.

Segons va explicar l'alcalde d'Olímpia, Zymios Kotzias, a quarts de set de la matinada, "dos lladres armats i encaputxats" van entrar a l'edifici neoclàssic de l'antic Museu d'Olímpia, conegut com el Museu dels Jocs Olímpics, i van immobilitzar l'única vigilant. Tot seguit van lligar la solitària guàrdia a una cadira i li van preguntar on eren les "corones d'or". Quan ella els va dir que allà no n'hi havia, els dos atracadors van començar a buidar diverses vitrines del museu.

L'inventari dut a terme pel ministeri de Cultura ha determinat que el botí del robatori el componen "65 petites estatuetes de bronze i ceràmiques (algunes del segle X aC), i un anell d'or del període micènic". La majoria de les peces eren ofrenes procedents del temple de Zeus d'Olímpia, com moltes de les que hi ha en la col·lecció del Museu Arqueològic.

Es pot dir que plou sobre mullat, perquè el 9 de gener un altre museu grec, la Galeria Nacional d'Atenes, va patir el robatori de tres pintures: Cap de dona de Picasso, Molí de Mondrian i Il Moncalvo de Guglielmo Caccia. Fins ara no hi ha notícies de cap de les tres obres. Tot plegat s'inscriu en un marc general de crisi econòmica que ha disparat la inseguretat ciutadana.

"Un dia tràgic"

Per Lina Mendoni, secretària general del ministeri de Cultura grec, ahir va ser "un dia tràgic". En uns moments especialment delicats per al país, l'atracament d'Olímpia és un atemptat contra el patrimoni històric, un dels pocs actius de Grècia en aquests temps de crisi econòmica, política i institucional.

El que es van endur els lladres només representa una petitíssima part dels tresors que hi ha al complex arqueològic d'Olímpia, però el valor simbòlic del robatori és d'una gran magnitud. Ahir, en conèixer el que havia passat, el ministre de Cultura, Pavlos Gerulanos, va presentar la dimissió.

En el moment de tancar aquesta edició, el primer ministre grec, Lukàs Papadimos, encara no havia acceptat la dimissió de Gerulanos. Fer-ho representaria un nou revés per a Papadimos, que la setmana passada ja va veure com marxaven del govern sis ministres, disconformes amb les recents mesures econòmiques dictades a Grècia pels creditors.

Seguretat insuficient

Grigoris Vafiadis, membre del Consell d'Administració de l'Associació d'Arqueòlegs Grecs, considera que el cas d'Olímpia evidencia una falta de seguretat, conseqüència de la contundència de les polítiques econòmiques del govern. "Qualsevol museu pot ser objecte d'un robatori -va dir Vafiadis-, fins i tot els més ben vigilats, però és impossible mantenir les mínimes mesures de seguretat sense el personal que ha sigut acomiadat a causa de les retallades aprovades pel govern".

Iorgos Jasomeris, president de l'Associació d'Amics del Museu d'Olímpia, va lamentar que el ministeri de Cultura no fes res per evitar una situació d'inseguretat de què ja havien advertit. "Durant un any i mig hem estat demanant al ministeri que es prenguessin mesures per millorar la seguretat del museu, però mai han respost a les nostres demandes", va explicar Jasomeris. L'alcalde d'Olímpia també va reconèixer que "la seguretat era clarament insuficient". I Ioana Frangou, secretària general del sindicat de treballadors del ministeri, va recordar que "tots els museus han patit retallades de personal, tant vigilants com arqueòlegs, i els que hi ha són insuficients per atendre les necessitats" dels museus.

El fet que els lladres busquessin or també ha alertat les autoritats gregues, que temen que es produeixin més robatoris en altres museus, perquè l'objectiu serien peces amb més valor històric sense cotització artística però sí amb valor purament material.

Els tresors d'Olímpia

Els jaciments arqueològics d'Olímpia documenten un amplíssim passat de la història grega, des de la prehistòria fins al segle VIII. El primer museu arqueològic d'Olímpia es va construir el 1888. Era un edifici neoclàssic que el 1954 va ser afectat per un terratrèmol. Es va reconstruir, però ben aviat es va fer evident que no era prou gran per encabir-hi totes les troballes, algunes de les quals tan imponents com la Nike de Peoni o l' Hermes amb Dionís infant de Praxíteles.

El govern grec va decidir construir un nou museu, que va inaugurar Melina Mercouri el 1982, quan era ministra de Cultura. Vint anys després, amb motiu dels Jocs Olímpics d'Atenes, celebrats el 2004, el complex museístic va tornar a ser reformat. Aquell mateix any l'antic edifici neoclàssic, que és el que van atracar ahir, es va rehabilitar per transformar-se en museu de la història dels Jocs Olímpics.

Més continguts de