Barcelona revisita l’art savi de Michelangelo Pistoletto

BarcelonaMichelangelo Pistoletto (Biella, Itàlia, 1933), un dels grans noms de l’ arte povera i un dels degans de l’art contemporani, és un vell conegut de Barcelona. Malgrat que no és una figura habitual a les programacions dels museus de l’Estat, el Centre d’Art Santa Mònica li va dedicar una exposició l’any 1990, L’arquitectura del mirall, i el Macba una retrospectiva l’any 2000. Ara és la Blueproject Foundation (Princesa, 57) la institució que acull la seva obra: fins al 27 de març hi exposa vuit peces realitzades des de l’any 1976.

Les obres exposades provenen dels fons de la Galleria Continua, que ha col·laborat en l’organització de la mostra. N’hi ha una en la línia que ha fet més conegut l’artista, la dels treballs realitzats amb munts de roba, Sense títol 92, que té similituds amb la cèlebre La Venus dels draps. Tant en aquesta obra com en la resta de treballs, els miralls són un element omnipresent: “Els miralls diuen la veritat de les coses. Una paraula o una frase menteixen, els miralls no. No existeixen si no hi ha un pensament que els activi, són cultura. La imatge que hi veiem no hi era abans i només dura un instant: revelen que vivim la mort constantment”, explica l’artista. Als 83 anys i vestit de negre rigorós, Pistoletto parla amb la serenor i la contundència d’un savi: “Al segle XX l’art va arribar al màxim de la llibertat personal -subratlla-. Jo tinc el meu segell personal, Fontana feia els talls... Ningú et pot dir res perquè és la llibertat màxima de l’expressió. Però has de ser responsable del teu propi segell. Tenim llibertat i també responsabilitat. Hem d’ensenyar als nens que poden ser lliures i alhora responsables. No els hem de donar una responsabilitat predeterminada, ells la busquen”, subratlla l’artista. Més enllà de la seva etapa dins l’ arte povera, que defineix com una recerca “de l’essència”, Pistoletto ha obert noves línies d’investigació i ha eixamplat l’abast social de la seva visió de l’art: el 1996 va crear la fundació Cittadellarte-Fondazione Pistoletto, que inclou una Universitat de les Idees, a la seva localitat natal, i des del 2003 treballa en el projecte Terzo Paradiso.

Un projecte popular i global

Terzo Paradiso es desenvolupa arreu del món -Cuba el va acollir el dia abans que comencessin les converses entre Obama i Raúl Castro- i proposa una transformació del món basada “en un acostament de la natura i el que és artificial” per assolir un món més equilibrat. L’objectiu de Pistoletto és que l’art sigui “el filtre” de tots els àmbits de la societat, com la política, l’economia i la pedagogia. “Les finances són l’abstracció que es menja la natura, són la màxima expressió del que és artificial”.

La Blueproject Foundation també ha organitzat una activitat dins Terzo Paradiso, una performance multitudinària i realitzada amb entitats del barri de la Ribera que es va celebrar ahir a la tarda al Parc de la Ciutadella [vegeu el Mirades, pàgines 36-37]. Els protagonistes eren persones migrants que han rebut la formació lingüística de l’entitat Transductores, que col·labora amb l’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA).

Les cartolines blanques, vermelles i verdes que portaven els actors de la performance són el fruit del treball que van fer amb Transductores sobre la idea d’integració a partir del conceptes de jo, tu i nosaltres, i també hi va actuar la Riborquestra, relacionada amb el casal Pou de la Figuera. La imatge del Terzo Paradiso consisteix en dos símbols de l’infinit encreuats. Als dos laterals hi ha els elements d’una dualitat i al central el nou element que en sorgeix quan es fusionen. “La nova societat emergent que representa aquest tercer paradís està cridada a substituir la simbologia de les religions i de la política”, conclou l’artista.