Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La novel·la està ambientada a Nova York

Bea Cabezas guanya el 17è premi Carlemany amb 'La ciutat vertical'

L'autora és una periodista i escriptora, de 34 anys, que resideix a la ciutat nord-americana

La periodista barcelonina Bea Cabezas ha guanyat avui la 17a edició del premi Carlemany de novel·la en català, dotat amb 42.000 euros, amb l'obra La ciutat vertical, en la qual narra el somni americà d'un noi català a la Nova York de final del segle XIX i principi del XX.

El jurat, integrat per Enric Canals, Teresa Colom, Ester Pujol, Albert Villaró i Vicenç Villatoro, ha escollit aquest manuscrit dels vuit originals presentats per la seva "trama absorbent, el seu ritme àgil i la seva capacitat per recrear l'atmosfera de la Nova York de final del XIX".

El premi està convocat pel govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, de forma alternativa, i aquest any serà Columna la que publicarà l'obra guanyadora el pròxim mes de febrer.

Cabezas, que fa diversos anys que resideix a la ciutat dels gratacels, s'ha mostrat impressionada per passar a formar part del llistat dels premiats amb el Carlemany, el quart premi més ben dotat de les lletres catalanes, i que han obtingut escriptors consagrats com Gabriel Janer Manila, Lluís Racionero, Vicenç Villatoro, Jordi Coca o Julià de Jódar.

L'escriptora, de 34 anys i que té publicada una única obra, El monestir de les ombres, ha explicat en roda de premsa que ha volgut crear un personatge, anomenat Joan Casas i originari del barri de Gràcia, que cap a 1880 decideix abandonar Barcelona per "reinventar-se a Nova York, una ciutat que en aquell moment també es reinventava i on tot era possible".

En aquest sentit, ha precisat que ha jugat "amb la vida del protagonista que va creixent de la mateixa manera que la ciutat, verticalment".

Barreja personatges ficticis amb personatges reals, i en aquesta història és important la revista La Llumenera de Nova York, una publicació que va existir entre els anys 1874 i 1881, dirigida pel català Artur Cuyàs, i que s'editava a la ciutat nord-americana, encara que també se n'enviaven exemplars a Puerto Rico i a Barcelona.

Un altre personatge que apareix a l'obra és l'arquitecte Rafael Guastavino, que va patentar el "Guastavino system", el que fins a aquell moment es coneixia com la volta de maó, i que encara que compta amb nombroses obres a l'urbs americana, com la primera estació de metro, i "no és encara gaire reconegut".

"Frankie" Carbo, un gàngster famós de la ciutat que alguns historiadors asseveren que era originari de Manlleu (Osona), també passeja per les pàgines del llibre.

Bea Cabezas ha reconegut que per elaborar la novel·la ha llegit bastants llibres sobre l'expansió de la Nova York moderna, encara que han estat les ressenyes de The New York Times de l'època el que més pistes li ha ofert sobre la vida d'aquell moment.

Sobre si hi ha elements autobiogràfics en el relat, l'escriptora indica que mai no ha viscut com els emigrants que van anar a Nova York fa cent anys, però hi ha reflexions del protagonista sobre l'enyorança que poden ser com les seves.

Sobre si això pot ser considerat com un missatge cap al lector, Bea Cabezas ha respost que de forma "inconscient" sí que ha volgut transmetre el seu pensament "sobre el que suposa emigrar a un altre país, en un moment en el qual els catalans són els que reben persones d'altres països".

Llicenciada en Periodisme, Cabezas ha treballat principalment al diari Avui, en el qual va publicar els seus primers escrits de ficció, i en el setmanari El Temps.

Ha completat la seva formació literària en els cursos de dramatúrgia que s'ofereixen a l'espai de l'Obrador de la sala Beckett de Barcelona.


Més continguts de