Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Llibres, discos, festes i cicles de concerts confirmen la bona salut del gènere a tot el territori

Bon cop de rumba catalana

De tant en tant corre la brama: torna la rumba catalana! En realitat mai no ha marxat, però com no es cansa de repetir Sicus Carbonell, "necessita més reconeixement". L'ànima de Sabor de Gràcia és un dels incansables. Recorre el país presentant el llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba (Cossetània), escrit per Cinta S. Bellmunt i subtitulat Vivències d'una veu gitana amb projecció internacional . L'any passat també es va publicar el magnífic llibre Peret. Biografía íntima de la rumba catalana (Global Rhythm) de Juan Puchades. I fa unes setmanes s'ha editat Estàndards de la rumba catalana (Forcat), el primer recull de partitures rumberes.

Els llibres il·luminen la història de l'únic patró rítmic genuïnament català sorgit el segle XX, l'origen del qual continua emboirat per la llegenda. Gato Pérez el considerava "fill de Cuba i un gitanet", per la influència del guaguancó . A Barcelona se'l disputen els gitanos de Gràcia, el Portal i Hostafrancs. I el garrotín de Lleida també hi té molt a dir. El debat acaba aquí. Quan Carbonell diu que ell és "gitano català" també està definint la rumba.

Els campions més veterans

No són les úniques novetats rumberes. DiscMedi ha editat el disc Campeones de la rumba , dels Viejos Rumberos. És la nova encarnació dels Patriarcas de la Rumba després de la mort de Tio Paló el 2009. A l'àlbum, Johnny Tarradellas ha muntat un repertori centrat en els anys 70, una època de fusions que van enriquir el llenguatge de la rumba. D'aquesta manera, reivindica els veterans i documenta un període que ell considera essencial. Tarradellas també trepitja el present i ha convidat a col·laborar en una cançó del disc músics de La Troba Kung-Fú, Gertrudis i La Pegatina, representants d'una generació que fins ara havia preferit recuperar "una rumba més acústica" i que no s'havia acostat prou a la dels anys 70.

D'aquella època hi ha discos com els primers EP de Los Amaya i deliciós Rabbit rumba de Josep Cunill, un pianista que l'any 72 estava fent amb la rumba el que a Nova York feien amb la salsa. "Va fer una feina impressionant, però no ha tingut reconeixement", lamenta Carbonell, que així i tot és optimista. "En una diada de la rumba som capaços d'aplegar més de 40 grups", diu.

Més continguts de