Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La Bridget Jones catalana es diu Lola Pons

Teresa Roig crea una novel·la sobre una dona que passa dels 30 i té certes semblances a la Bridget Jones de Helen Fielding

Autora fins ara de novel·les històriques, l'escriptora igualadina Teresa Roig canvia de registre en el seu nou títol,  El bloc de Lola Pons, i s'endinsa, en clau de comèdia, en les aventures vitals d'una jove en la trentena.

En una entrevista amb Efe, Roig revela que al seu llibre, publicat per Columna, ha volgut reflectir les inquietuds de moltes dones que en complir els trenta anys són conscients d'entrar en una nova etapa "en la que els poden ocórrer els fets més rellevants de les seves vides".

Abans de prosseguir amb el seu relat sobre la construcció d'aquest artefacte literari, la novel·lista, de 36 anys, vol deixar molt clar que Lola Pons no és ella ni cap de les seves amigues.

"En tot cas -subratlla- Lola neix de parlar amb moltes dones, també de generacions anteriors i posteriors a la meva, i d'històries que ens han succeït a algunes de nosaltres".

Abans de ser Lola Pons, Dolors és una noia, bastant ingènua, resident al barri del Raval, amb una mare hipocondríaca, un pare que és un sant, un germà gai que exerceix de broker a Londres i una àvia senil, que argumenta millor que ningú de la família.

El dia del seu 33 aniversari, Dolors decideix fer alguns canvis a la seva vida i renéixer com a Lola al ciberespai, amb l'ajuda de les seves millors amigues.
El bloc que crea, segons Teresa Roig, "li serveix per expressar al món la seva voluntat de canviar i de ser feliç".

És per aquest motiu que l'escriptora assevera que "més que un llibre, he descrit una aventura, la d'aconseguir la felicitat i el camí per assolir-la, ja que en ocasions s'oblida que els processos i les experiències per trobar-la són el fet realment important".

Sobre les similituds que hi pugui haver entre Lola Pons i Bridget Jones, Roig admet que hi ha un punt d'homenatge, encara que adverteix que el seu personatge neix una dècada més tard i és ja "una dona d'una altra època, molt de Barcelona i d'una societat molt marcada per les xarxes de comunicació social, cosa que no passava en l'obra de Fielding".

Quant al canvi de registre efectuat respecte a altres obres seves com  L'herència de Horst o  El primer dia dels nostres vinyes, amb la qual va obtenir el premi Roc Boronat, l'autora catalana indica que no li ha suposat cap dificultat. "Ha estat un repte, que m'ha divertit, després d'haver escrit una història dramàtica, més curta, intensa i comprimida".

Amb un final obert, no descarta ampliar el bloc de Lola Pons amb noves pàgines de paper.
A més, assegura que li ha quedat "tant material al calaix, després d'hores i hores de converses amb moltes dones", que podria haver-hi, sense cap problema, una altra novel·la.

Nascuda a Igualada el 1975, Teresa Roig es va donar a conèixer amb  L'herència de Horst, amb la qual va obtenir el premi El Setè Cel de Salt a la millor narrativa de l'any, i amb  Pa amb xocolata, ambientada en els anys de la guerra civil espanyola. Actualment està imbuïda en dos projectes nous literaris, una novel·la que encara no sap com classificar i una col·laboració en un llibre sobre relats de gènere negre.


Més continguts de