Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Claudio Magris, nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

L'escriptor de Trieste, un dels intel·lectuals europeus més reconeguts de la segona meitat del segle XX, ha recordat en el seu discurs la importància de la noció de frontera en la seva obra i l'origen incert de la majoria dels seus llibres

L'escriptor italià Claudio Magris –que ha reconegut que l'experiència de la frontera és per a ell essencial– ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, a proposta de la Facultat de Filologia, en una ciutat que diu haver convertit en la seva segona casa.
El professor Antoni Martí Monterde ha estat l'encarregat del discurs de presentació de l'autor de El Danubi, nascut a Trieste el 1939, i que ha considerat com un dels principals escriptors europeus de la segona meitat del segle vint i de principis d'aquest segle. Segons el seu parer, l'obra de Magris és una de les més "intel·ligents, belles, responsables i exigents maneres de ser i de sentir-se europeu".
Convençut que les històries s'expliquen per si soles, Magris ha emfatitzat que des del moment de la seva infància en el qual va conèixer les gestes de Kammamuri i del tigre Dharma pensa que "la literatura, en essència, és un relat oral i anònim" i ha afegit que "seria millor si els autors no existissin o, almenys, no fossin identificats". L'escriptor i fins i tot ha fet somriure el públic quan ha recordat que el seu "primer llibre", als onze anys, va ser un tractat sobre gossos, potser influït pel fet que el seu pare era un expert en el món caní. "El meu pare -ha prosseguit- quan va veure que no es tractava d'un caprici sinó d'una passió, em va deixar fer, i això, crec, va ser fonamental per a la meva relació amb els pares de diversos gèneres, que han contribuït a formar-me i amb els quals sempre he tingut una relació lliure, basada en el reconeixement de la seva superioritat objectiva, però també en un sentiment, més fratern que filial o paternal, de paritat i igual dignitat".
Abans de comentar com neixen els seus llibres, Claudio Magris no ha volgut desaprofitar l'ocasió per asseverar que l'experiència de frontera va ser per a ell "essencial, fins i tot abans de ser conscient d'això". La frontera, al costat de la seva ciutat natal, "separava el món en dos" i el que hi havia darrere "era un món desconegut, immens, amenaçador, el món de l'est sota el domini de Stalin", però també "hi havia un món que coneixia molt bé, perquè eren terres que havien format part d'Itàlia".
Quant al procés de gestació dels seus títols, ha indicat que gairebé tots neixen de la "combinació d'un profund interès per un tema i una casualitat que actua com una llevadora, que porta a la superfície els objectes i els personatges d'aquell profund interès".
Així va preparar El Danubi, en el qual va tenir el seu pes, com altres vegades, la seva morta dona Marisa, o Un altre mar. "Sempre m'ha interessat -ha dit- el tema de la necessitat de la recerca de la veritable vida i del perill d'il·lusionar-se per haver-la trobat". Al final del seu discurs, i abans d'apadrinar a la nova promoció de doctors de la universitat barcelonina, Magris ha tornat a qüestionar-se per què s'escriu. "Sovint m'ho pregunto. Per moltes raons. Per fidelitat, per por, sobretot per lluitar contra l'oblit, per posar ordre i per desfer un ordre, per protestar, per endinsar-se en la vida o per fugir-ne".

Més continguts de