Publicitat
Publicitat

TANT LI FA

Corones, rates i gendres

KINGS A les Lliçons desordenades que fem cada setmana amb Bernat Dedéu a La tribu de Catalunya Ràdio parlem de reis. Moltes de les grans obres dels clàssics van ser encàrrecs de mecenes coronats. En altres llocs del món, com ara els Estats Units, sense una tradició monàrquica, els reis els surten per les orelles. Aquesta mateixa setmana se celebra l'aniversari d'Elvis Presley, nascut un 8 de gener. Es repetiran les llargues cues a Graceland, la segona casa més visitada del país després de la Casa Blanca. Hi ha més reis a la llista: Michael Jackson, el rei del pop; Jim Morrison, el rei llangardaix; B.B. King, el rei del blues; Paul Whiteman, el rei del jazz; Benny Goodman, el rei del swing; Marvin Gaye, el príncep de la Motown; el mateix Prince... A molts d'ells, però, el pes de la corona no els ha deixat assaborir el seu regnat.

QUEENS També les dones han estat entronitzades. Aretha Franklin, com a reina del soul; Janis Joplin, reina del rock'n'roll; Mahalia Jackson, reina del gospel; Odetta o Joan Baez, reines del folk… Les dones no han tingut mai, però, el mateix reconeixement que els homes. Com explica Marilyn Monroe, en l'excel·lent recuperació de les seves memòries del 1954, My story , els ídols de les dones són homes, però els ídols dels homes també són homes. Una cosa és l'atracció i la seducció, i l'altra, l'admiració i la devoció. Segurament Guardiola, Messi, Nadal, Pau Gasol i Fernando Alonso tenen tants o més admiradors masculins com femenins. El Bojan ja és un altre cas. Però, tot i els seus mèrits, ¿podríem dir el mateix i en la mateixa mesura, de Gemma Mengual, Mireia Belmonte, Arantxa Sánchez Vicario o Edurne Pasaban?

RATES I MAGS Fa una hora que ens esperem a l'entrada de Vara de Rey, on Melcior, Gaspar i Baltasar finalitzen el seu recorregut per la vila d'Eivissa. El primer d'arribar, com sempre, és el rei blanc. Encara té temps de llançar un darrer grapadet de caramels als nens. El següent només en llança un, que agafa amb dos dits fent pinça, abans de baixar de la carrossa. I el tercer arriba amb el sac buit. Alguns pares protesten, però la cosa no passa de quatre crits. "Rata, rata, rata!" Sa Majestat Baltasar ens mira amb cara de mala llet. Girem cua i tornem cap a casa, mentre la meva filla segueix cantant: "…un tros de coca per sa meua boca, un tros de pa pes meu germà", i el meu fill em pregunta quan començarà la màgia.

REIS DE COLORS A la Bíblia no s'especifica quants eren i ni tan sols es parla de Reis, sinó de mags o savis. Trigarien uns quants segles a convertir-se en monarques. De fet fins al s. XIV no es va començar a representar-ne un amb la pell negra. L'Església no podia permetre que un infidel adorés Déu al pessebre. Amb el temps, gràcies a pintors del Renaixement com Botticelli, Mantegna, Da Vinci i Dürer, la imatge dels tres Reis quedaria com l'entenem ara. Tot i que sempre hi ha excepcions. A Alcoi, on des del 1866 es fa la cavalcada més antiga del món de la qual es té constància, el rei negre és Gaspar i és el tercer a desfilar. Després de Baltasar, que llavors passa a ser el segon, esclar. SAVIS I GENDRES A diferència d'altres anys, els Reis d'Orient no han pogut fer ombra als reis de veritat. El missatge nadalenc del Borbó ha estat el més esperat i comentat dels darrers temps. A mi fa dies que no para de sonar-me al cap aquella cançó del 1992 de l'Albert Pla, Carta al rey Melchor , que diu: " Mi majestad: Espero no ofenderlo ni irritarlo, majestad, pero mi deseo es casarme con su hija. Quizás sea una osadía pedir la mano de su hija, no me creáis oportunista ni un playboy, mi majestad. No pretendo enriquecerme, ni quiero palacios ni pajes ni yates. No quiero ser duque o tener chambelanes, no deseo aprovecharme ni robarle nada, es cuestión de amor... "

Més continguts de