Publicitat
Publicitat

Coses de família

APTES Fa mesos que tinc una llista de pel·lis pendents. Però sempre que trobo una estona per anar al cinema la comparteixo amb els meus fills, i això deixa excloses totes les que no són aptes per a tots els públics. Per sort aquesta setmana hem pogut anar a veure una proposta que ens ha satisfet a tots. Scorsese no sol fallar-nos mai, menys el dia que vam anar a veure Gangs of New York i gairebé hem de sortir de la sala entre escenes d'esventrats. Al cap de dos dies rebíem la notícia del nostre segon embaràs. Em quedo amb el que diu Hugo mentre contempla la ciutat de París des de la torre del rellotge de l'estació de tren. Veure el món com una màquina és una manera d'entendre que hi tens un lloc. Com diu Hugo, a una màquina no li pot faltar ni sobrar cap peça.

PIB En una trobada amb el conseller Mascarell tornem a recordar la necessitat de dignificar un sector, el de la cultura, que ocupa més de 300.000 persones i que representa més d'un 4% del nostre producte interior brut. Més que no pas el sector de l'automòbil o del tèxtil. I molt menys deficitari. Malgrat tot seguim a l'interior més brut del producte.

DISTORSIÓ Paradoxalment, quan es parla de subvencions es pensa sempre en la solfa catalana. Penso que l'origen d'aquest malentès radica en la discriminació institucional que es va fer de tota la música feta a casa nostra que no era en llengua catalana. El mateix que ha passat a l'escena espanyola, i en el seu moment a la Movida Madrileña, amb tot el que no era cantat en castellà. Això va comportar una animadversió, sobretot pel que fa a la premsa musical, que ha deixat petja i ha falsejat la realitat. Ja sabem tots que distorsionador que pot arribar a ser el ressò de la caverna.

'QUAN ÉREM FELIÇOS' No puc evitar escriure un tuit a Rafel Nadal, agraït, mentre escuro les darreres pàgines del seu recent llibre. En altres temps un escriptor era una figura insondable i distant. Ara que tots ens podem trobar fàcilment a la xarxa és un luxe poder adreçar-te a l'home que et transporta a un laberint d'emocions a la Girona de la teva infantesa per un Barri Vell tan real i tan ben descrit que sembla formar part d'una imaginació compartida. I el millor de tot és rebre la seva resposta mentre encares les dues darreres pàgines. Gràcies, Rafel, després d'uns dies memorables de lectura sento que gairebé ja som tots de la mateixa gran família, juntament amb el Meliès del darrer Scorsese.

BOHEMIS A l'altra banda del pis, el Pol parla amb dues periodistes de La Vanguardia que estan fent un reportatge sobre la bohèmia als nostres dies. Al cap d'una estona es presenta el Xarim amb el diccionari. S'identifica més del que es pensava amb la descripció d'un artista de vida precària i desordenada que mena la seva pròpia vida. En aquest país o et busques una feina i fas de músic els caps de setmana o ets un bohemi, segons la definició de l'IEC: "Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici". Si no fos perquè només parla d'artistes diria que vivim en un país de bohemis.

Més continguts de