Publicitat
Publicitat

El nét de Vittorio De Sica rodarà la història d'amor del seu avi amb Maria Mercader

El director italià i l'actriu catalana es van conèixer al rodatge de 'Record d'amor'

La història d'amor entre el director i actor italià Vittorio De Sica i l'actriu catalana Maria Mercader, reviurà al film La porta del cel, dirigida pel nét de tots dos, Brando, i interpretada pel fill de la parella, Christian, que farà el paper del seu pare.

Christian De Sica va comentar en una entrevista al diari romà Il Messaggero que interpretar el seu pare li suposa "una sèrie infinita d'emocions" i "una responsabilitat enorme". De Sica va explicar que, quan els seus pares es van conèixer, durant el rodatge de Record d'amor (1941), van patir "el clàssic enamorament". "La meva mare el va veure durant l'escena d'un incendi a la pel·lícula Roses escarlata (1940) i es va enamorar a primera vista", va evocar De Sica. "El meu pare estava casat, en aquell moment amb Giuditta Rissone, de manera que des de llavors va viure una doble vida: dues cases, dues famílies, dos dinars de Nadal", va dir.

L'intèrpret va recordar com Mercader, actriu nascuda a Barcelona el 1916 i morta el gener de 2011, i De Sica, disset anys més gran que ella, es van casar dues vegades, una a Mèxic el 1959, "en un matrimoni nul per a l'Estat italià" i després a París el 1968, i només després que el director obtingués la ciutadania francesa. La parella va tenir dos fills, Christian i Manuel.

Christian De Sica va revelar a Il Messaggero que el paper de la seva mare serà interpretat per l'actriu d' El concert (2009) i Maleïts bastards (2009), la francesa Mélanie Laurent.

La pel·lícula porta el mateix nom que La porta del cel, rodada durant l'ocupació alemanya d'Itàlia que, segons De Sica va ser una espècie de Llista de Schindler, ja que el fet de participar-hi va salvar de la deportació a moltes de persones, "partisans, jueus, homosexuals i gent comuna".

Vittorio De Sica va ser un dels directors de referència del neorealisme italià, un moviment cinematogràfic que va començar en plena postguerra i que es va caracteritzar per la seva fidel representació de la realitat. De Sica va saltar a la fama gràcies al film El lladre de bicicletes (1948), en què va retratar la societat italiana de l'època a través dels ulls d'un treballador desesperat per trobar feina i del seu fill. La pel·lícula va marcar una època, i va ser interpretada per actors no professionals que reforçaven la sensació d'autenticitat, i rodada pràcticament amb mètodes documentals.

Etiquetes

Més continguts de