Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

David Selvas escalfa 'L'habitació blava', una suggerent versió de 'La ronda', de Schnitzler

Desig, amor, i sexe, al Romea

El blau era un color fred. Fins ara. David Selvas amb Àurea Márquez, Nao Albet i Maria Rodríguez presenten al Teatre Romea L'habitació blava, de David Hare, un retrat cru sobre el desig l'amor i el sexe.

Un polític d'èxit però que fa infeliç la seva dona queda trasbalsat per una model amb qui se'n va al llit. No és només el seu físic el que el captiva, sinó que la noia li recorda una història de joventut que no ha aconseguit oblidar. La dona, al seu torn, aconsegueix sortir una estona de l'avorriment llançant-se als braços d'un estudiant de vint anys, fill d'una amiga. Són personatges que pertanyen a una obra de teatre, però ressonen a història viscuda o sentida de prop.

N'hi ha més... L'estudiant que abusa del seu poder per embolicar-se amb l' au pair que han contractat els pares. Un dramaturg, que es pensa que s'ha de menjar el món i no passa de xitxarel·lo, que té una relació més aviat fosca amb una actriu més gran i tan reconeguda com emocionalment trencada. L'altra relació que l'artista mantindrà, més endavant, amb un aristòcrata tampoc funcionarà. I, per últim, un taxista i un xapero es coneixen i satisfan, sense gaires romanços, els seus instints.

Aquests són els deu protagonistes de L'habitació blava , l'obra que el dramaturg anglès David Hare va escriure a partir de La rond a, de l'escriptor austríac Arthur Schnitzler (1862-1931). Abans les trobades encadenades dels personatges que caracteritzen aquest clàssic del segle XX ja van inspirar, entre d'altres, cineastes com Robert Altman, a Vides creuades , i dramaturgs com Sergi Belbel, a Carícies . "És un mirall per a l'espectador, que hi reconeixerà diferents moments de la seva vida o de gent que coneix", afirma David Selvas, que l'estrena com a director, intèrpret i productor al Teatre Romea. Com que aquesta vegada fa tots els papers de l'auca, s'ha buscat un còmplice per compartir la direcció: Norbert Martínez. "És una obra sobre el desig, l'amor i el sexe. Són tres coses diferents, però a la vegada són una de sola. L'obra tracta qüestions humanes i universals en les quals el públic es reconeixerà", afirma. "L'original no passa en un sol lloc -puntualitza Selvas-, però nosaltres hem tancat els personatges dins d'una habitació per observar tots els móns que poden sorgir en un únic espai".

Escenes explícites

Norbert Martínez i David Selvas s'han pres dues llicències respecte a l'original. El dramaturg britànic va escriure L'habitació blava per a un actor i una actriu que fan els deu personatges (la van estrenar Iain Glen i Nicole Kidman el 1998), però ells han decidit repartir el pes carregant-lo a l'esquena de quatre intèrprets: a més de Selvas, el muntatge està protagonitzat per Àurea Márquez, Maria Rodríguez i Nao Albet. L'altra llicència apunta directe al cor -i al sexe- del text. Hare va decidir no mostrar la trobada sexual amb què acaba cadascuna de les escenes. Selvas i Martínez, però, han decidit ensenyar-les. "Durant els assajos m'anava excitant amb les escenes, i, quan de cop i volta s'acabaven, pensava: «¿I ara què faig?» -recorda Martínez-. Gràcies a la il·luminació, el vídeo i la música, hem portat aquestes escenes a un lloc on no destrempen. La representació del sexe va evolucionant. El primer clau és molt realista i l'últim molt teatral". En una societat saturada d'imatges de violència i sexe, no és tan transgressor mostrar una escena de llit com els moments d'abans i després, on afloren les debilitats, les febleses i les vulnerabilitats dels personatges. "L'obra ve a dir-nos -afegeix Selvas- que no sempre som els mateixos, que som diferents davant unes circumstàncies determinades i que podem ser algú que no ens pensàvem que seríem".

L'estructura fragmentària de l'obra suposa un repte tant per als directors, que han intentat defugir-la suavitzant els talls que hi ha entre les escenes, com per als actors, que han de fer "un salt mortal en cadascuna", com diu l'actriu Maria Rodríguez, que fa de model i d'estudiant. "Són càpsules molt petites, les hem treballat perquè cadascuna tingui l'entitat d'una obra completa i també com a peces d'un tot", diu Martínez.

"Hem fet molts esforços per comprendre els personatges i per trobar una línia còmoda que ens permeti passar d'un personatge al següent amb coherència", diu Nao Albet, que interpreta l'estudiant, l'escriptor i el xapero. Àurea Márquez subratlla que, malgrat que l'obra pot semblar senzilla, no ho és: "El més difícil és trobar el tot, tots hem anat a l'una perquè els diferents elements de l'obra vagin sumant. És un muntatge que escalfarà els espectadors, els farà pensar, riure... Trobaran moltes situacions en comú amb les seves vides, i espero que vingui molta gent a mirar-me el cul", va provocar l'actriu.

Més continguts de