Dionís apareix a la Sagrera

BARCELONA.Poc s'ho podien pensar els que en època romana van llençar el cap de Dionís a les escombraries, perquè s'havia fracturat la part posterior del crani, que segles després el seu descobriment produiria tanta eufòria entre els arqueòlegs. "És una gran troballa, és la primera vegada que trobem un cap sencer en una excavació fora de les muralles de Barcelona", explicava ahir la responsable del pla d'arqueologia urbana de l'Ajuntament de Barcelona, Carme Miró.

El cap de marbre el van descobrir dimarts, a les sis de la tarda, l'equip d'arqueòlegs que treballen al jaciment de la Sagrera des que van començar les obres de l'AVE. Estava enterrat a tres metres i mig de profunditat, en un pou que feia la funció d'abocador, al pont del Treball. Tot indica, explica Miró, que podria tractar-se d'una representació de Dionís del segle II dC. Té les característiques de la deïtat del vi, inspirador de tot tipus d'èxtasis col·lectius: du una diadema i gotims de raïm al cap. "Segurament -apunta Miró- es tracta del cap d'una escultura a escala humana". Miró no descarta que els arqueòlegs acabin trobant la resta de l'estàtua. La investigadora opina que segurament es tracta d'una escultura que estava adossada a la paret. El marbre era de qualitat, per tant, el propietari de la vil·la devia ser un personatge important i força ric de la societat romana. No tothom podia permetre's tenir unes termes privades, en què fins a vint persones podien gaudir del plaer d'uns banys calents, com les d'aquest ciutadà romà que vivia als afores de Barcino.

Barcino, en època romana, era força petit. "La majoria de la població vivia fora", assegura Miró. Hi havia moltes vil·les com la de la Sagrera. El 1987 es va excavar la de Can Cortada, a Horta, però " la de la Sagrera és la primera que s'excava bé", detalla Miró. Les excavacions continuaran com a mínim mig any més i Miró confia que el cap de Dionís no serà l'última troballa que s'hi farà. "Tot el que trobem pot aportar informació molt important sobre com es vivia a l'entorn de Barcino", apunta. No és el primer tresor arqueològic que desenterren les obres de l'AVE. L'estiu passat va aparèixer un mosaic que en un futur serà exposat al barri. De moment, però, es desconeix quin serà el destí del cap de la deïtat del vi.

L'Ajuntament va descartar l'estiu passat conservar in situ aquesta vil·la romana de 1.100 metres quadrats, ja que considerava que "no té valor patrimonial". Una decisió que va aixecar força polseguera entre alguns experts que defensaven que la vil·la no fos destruïda per les grues que treballen en la futura estació de l'AVE.