Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Sónar 2011

Entrevista amb Downliners Sekt

Parlem amb el duo barceloní de productors de música electrònica, el projecte català amb més projecció internacional de la programació del Sónar 2011, on actuen dissabte a les 17.30 al SonarComplex

Downliners Sekt és un duo de productors de música electrònica de Barcelona que han aconseguit cridar l'atenció de mitjans de comunicació internacionals i de figures influents del panorama electrònic com la DJ britànica Mary Anne Hobbs, que diu d'ells que són "increïbles", i afirma que la música que fan pot trencar el cor. Dissabte a les 17.30 presenten el seu directe al Sónar 2011.

Com és la vostra música?
La nostra música sempre intenta trobar el punt just d'equilibri entre la pura experimentació i la composició de cançons més clàssica. Intentem cuidar molt la part emotiva en els nostres discos. Com et deia abans, ens cansem molt ràpidament de les fórmules repetitives i evitem caure en el nou so de moda del moment. L'experimentació és la base del nostre so, però sempre tenim molt en compte intentar fer coses atemporals, que les puguis escoltar d'aquí vint o quaranta anys i que segueixin transmetent sensacions i emocions.

Os considereu part d'alguna escena? Us sentiu identificats amb l'etiqueta dubstep?
Sempre hem estat bastant outsiders i mai ens hem implicat totalment en cap escena de manera específica. Ens costa molt fer música especialment destinada a escenes o segells concrets, i ens avorrim molt ràpidament quan les fórmules esdevenen molt evidents. L'etiqueta dubstep no ens agrada, la veritat. Ens hagués encantat ser etiquetats com a artistes dubstep al 2004, quan alguns dels nostres temes eren dubstep pur i dur (com per exemple Benz o Rewrite your memory, del nostre primer disc. Ens hagués encantat perquè en aquella època l'etiqueta no existia, i poca gent feia aquest tipus de produccions. No diem que els anglesos ens copiessin, no és això,  només que de vegades les experimentacions de diferents artistes arriben a les mateixes conclusions sense estar connectats entre ells. A nosaltres al 2004 la gent ens mirava amb cara rara, però els temes són allà per provar que no anàvem gens desencaminats en els nostres propòsits. Al final, les etiquetes poden clarificar i ajudar a entendre les coses, però res defineix millor la música que el pas del temps. En tot cas, actualment l'etiqueta dubstep, pel tipus de proposta que fem ara, la trobem reductiva.

Com treballeu?
El nostre so és molt complex, triguem molt a completar cada track, cada disc. Hi ha una feina molt gran de preproducció, de tria del material perfecte per samplejar i de les textures a desenvolupar. Tenim molt clar que l'ordinador mai ha de ser qui decideixi el nostre so, i el seqüenciador mai ha de ser el que marqui les nostres estructures rítmiques. Hi han moltes maneres de treballar utilitzant màquines, però nosaltres sempre intentem tenir control sobre elles, que no sigui mai al revés. És només d'aquesta manera que s'aconsegueix un toc personal treballant amb ordinadors.

A quins artistes us sentiu propers?
Tenim molts referents, alguns totalment desconeguts per al gran public, altres poden ser gent molt pròxima al nostre cercle d'amistats, uns altres potser us sorprendria que siguin referents nostres. Des de fa un temps hem començat a fer una serie de mixtapes i altres tipus d'experiments que poc a poc anirem publicant en diversos blogs, radios o webzines per, en certa manera, homenatjar els artistes que tant ens han influenciat. La primera d'elles, de fet, ja es pot escoltar al nostre mixcloud, és una sessió super eclèctica que vam fer fa poc per al mític programa Art of Beatz a COOP Vancouver Radio.

Com és el vostre directe?
Actualment el nostre directe el fem amb dos laptops i uns quants controladors. Intentem fer relectures dels nostres temes, però també acostumem a tocar material creat expressament per al directe, i que ha anat evolucionant durant els centenars de sessions que hem anat fent.

Sou molt discrets amb la vostra identitat. Per què?
Tot això ve una mica del principi de la nostra història com a grup, quan hi havia més gent implicada i era una mica complicat englobar tots aquests matisos i banderes en un parell de línies d'una nota de premsa. Vam optar per guardar un cert misteri també perquè sempre hem pensat que aquest tipus d'informació és prescindible, ja que crea certs a priori que poden arribar a influenciar la percepció del públic en el moment d'escoltar la música. De tota manera, aquest anonimat no és una cosa a la que ens vulguem aferrar a qualsevol preu. Segurament, i sobretot per acabar amb certs malentesos i apropiacions que s'estan donant últimament, no tardarem en explicar-ho tot amb més precisió.

El vostre nom sampleja el d'un grup dels anys 60. Per què?
El nostre nom, en efecte, és el nom d'un grup anglès sixties. Era un grup que ens agradava sobretot per la seva actitut pre-punk. La veritat és que pensàvem que feia mil anys que havien deixat de existir. Quan vam acabar la primera demo, Google no era el que és actualment.  Per nosaltres és un nom que ens relaciona i ens transporta a a l'estació de trens de Portbou, un lloc de pas on molts cops ens hem trobat perduts entre canvis de tren, de trajecte, canvis d'horaris, d'ample de via, sortides i postes de sol, canvis existencials, eterns trasllats...

Els vostres discos es poden descarregar gratis del vostre web. Per què?
Tot ve de la situació en què ens vam trobar al 2004 quan un cop acabat el primer disc la discogràfica que l'anava a editar a França va desaparèixer deixant-nos amb una muntanya de deutes i la impossibilitat d'autoproduir-nos o de trobar ràpidament algun altre segell interessat en el disc. Vam optar per l'opció de descàrrega gratuïta i la veritat és que gràcies a aquesta decisió vam aconseguir sobreviure. En aquells moments hi havien poques coses de qualitat disponibles en descàrrega gratuïta i vam tenir un cert impacte gràcies a això.

La veritat és que aquesta manera de funcionar, de la mateixa manera que ens va ajudar al principi, actualment ja no ens ajuda, simplement perquè tothom ho fa. Molt segurament de cara a pròxims llançaments, ens replantejarem la situació perquè actualment els artistes ens estem convertim en una espècie de generadors de continguts pels quals no cobrem ni un duro però que donen grans beneficis a tercers. I com que els grups que ofereixen creacions de manera gratuïta son tants, no existeix cap mena de filtre de qualitat. S'ha convertit tot en un món en el que 200 milions d'artistes tracten de rebre l'atenció d'una audiència de 200 persones com a màxim.

Teniu una postura molt crítica amb la indústria discogràfica. Per què?
Aquesta postura tan critica la teníem molt al principi, i sorgeix d'una gran quantitat de males experiències que ens han tocat viure. La nostra arribada a la industria musical va ser precisament en el moment exacte en què el model tradicional de negoci passava a millor vida, i això ens ha marcat del tot la trajectòria i la vida. Avui hi ha estructures molt joves que han aparegut després de la gran crisi i que tenen una ètica més acord als nostres dies, i en certa manera ens han donat de nou certa esperança. Estem molt cansats de parlar de política, d'economia i de coses per l'estil. No tenim ni idea cap on va la indústria i el tema ens ha deixat d'interesar. Intentem sobreviure, adaptant-nos als constants canvis que es produeixen sense parar de fer el que realment sabem fer i ens apassiona, que és fer música.

El vostre web funciona com a netlabel?
Tècnicament sí, però la veritat és que no estem gens implicats en el moviment netlabel, i en certa manera ens agradaria distanciar-nos una mica d'aquesta escena. És llarg d'explicar, però tot i que al principi les idees que envoltaven aquest tipus d'iniciativa eren fresques i prometedores, amb el temps s'ha demostrat que la profusió de produccions que generen aquest tipus de segells a la web està aconseguint un efecte gairebé contrari al de l'idea l'original.

Heu aconseguit cridar l'atenció dels mitjans internacionals i de persones influents disn el món de l'electrònica com la DJ britànica Mary Anne Hobbs. I tot això sense el suport de cap segell. Com us ho heu fet?
Les noves formes de comunicació tipus Twitter, Facebook i similars, ben utilitzades, t'obren petites escletxes amb què penetrar i cridar l'atenció de certs tastemakers que anys enrere eren del tot inaccessibles. També passa que aquests periodistes prestigiosos, DJ de grans ràdios, bloggers influents, cada vegada més es protegeixen entre ells i acaben tots donant l'OK a les mateixes propostes. Quan un d'ells comença a parlar de tu la meitat de la feina està feta, perquè aleshores la resta més o menys els segueix el corrent. Tot això és una mostra més de la gran diversificació de tasques que un artista es veu actualment obligat a gestionar. A dia d'avui, ja no és suficient crear música de qualitat, has de saber-la tractar com un producte, vendre-la. I això de vegades és el que més ens disgusta haver de fer, ja que en certa manera corromp les teves sensacions inicials, les que un dia et van portar a voler fer música.

Més continguts de