Un estudi revela que Lleida va tenir dues sinagogues
El primer temple jueu, ubicat davant l'antiga porta de Sant Andreu, va desaparèixer amb l'assalt al call el 1391
BarcelonaLa ciutat de Lleida va tenir dos sinagogues diferents durant l'època medieval: una davant de l'antiga porta de Sant Andreu, i l'altra, prop de l'actual plaça del Seminari. Aquesta és una de les troballes de l'estudi realitzat per la Universitat de Lleida (UdL) sobre l'antic call jueu de la capital del Segrià. La recerca ses va presentar en el marc de la cinquena edició de l'International Medieval Meeting.
El catedràtic d'Història Medieval de la UdL, Flocel Sabaté, que ha coordinat la investigació sobre l'antic call jueu de Lleida, va explicar que el primer temple jueu, ubicat davant l'antiga porta de Sant Andreu, va desaparèixer amb l'assalt al call l'any 1391 i es va transformar en l'església de Santa Maria del Miracle, també desapareguda. La segona sinagoga s'hauria habilitat en una casa particular prop de l'actual plaça del Seminari, davant de la Costa del Jan.
Un guetto
La destrucció de la zona durant la Guerra de Successió dificulta traçar un mapa exacte del barri jueu, que aglutinava prop d'un 10% de la població de la capital del Segrià al segle XIII. La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV. Finalment, el call es va convertir en un "guetto". De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat, no es va obrir fins després de l'expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida l'any 1492.
Durant el segle XIV molts calls van ser destruïts per l'ira dels cristians a Catalunya. L’Església catòlica va alimentar els prejudicis contra la comunitat hebrea amb discursos antisemites. Pels cristians, els calls van començar a ser l’origen de totes les maldats. El 1319 es va prohibir la lliure circulació de jueus per Barcelona i el 1390 es va imposar que tot jueu vestís amb un hàbit especial. El mateix any es va prohibir als cristians allotjar jueus a casa seva.
El sermó incendiari de l'ardiaca de Sevilla
Però el que va encendre la guspira, a la península Ibèrica, va ser un sermó de l’ardiaca Ferrand Martínez a Sevilla, que va provocar una onada d’atacs a Castella, València, Xàtiva, Mallorca... L’assalt al call de Barcelona va començar el 5 d’agost del 1391 i va ser devastador. El rabí Hasday ho va descriure en una carta: “Aquell dia hi hagué uns 250 morts. La resta de la comunitat fugí cap al castell i se salvà. L’enemic saquejà els carrers dels jueus i calà foc en alguns”. I continuava: “Llavors s’alçà en avalot la pleballa, una gran multitud, contra els prohoms de la ciutat i atacaren els jueus que hi havia al castell amb arcs i ballestes; els escometeren i arremeteren contra ells allà al castell. Molts hi van patir martiri, entre ells el meu fill únic, que estava a punt de casar-se”.
Un dels atacs més ferotges però va ser a Tàrrega. El juliol del 1348 els cristians van forçar l’entrada. “Van matar impunement molts jueus d’aquesta aljama, i a d’altres els van apallissar despietadament i els van nafrar, i els infringiren molts altres mals, injúries, ofenses, pillatges, afliccions i atrocitats greus i desmesurades”, relata un document que es va escriure mesos després de l’assalt.
