"Et donaré tot això si m’adores"
BarcelonaÉs bonic pujar al Tibidabo mentre deixes Barcelona als peus i a través de Vallvidrera i la carretera de revolts recordes temps passats mentre els joves que tenen pressa per viure aparquen les motos als miradors i desfoguen el seu fulgor entossudits a actualitzar en ells mateixos una novel·la de Marsé. La Festa d’Estiu del Cinema Català, a tocar de la revetlla de Sant Joan, inaugura l’estiu a la seva manera, i enguany és el Parc d’Atraccions del Tibidabo el que acull la vetllada. Les atraccions, no s’hi pot fer més, destil·len aroma de passat i de nostàlgia. Isona Passola m’assenyala el capvespre de l’estiu retallat per la nòria i la talaia: “Mira que bé que s’ho passa la gent!” Em presenta també el Raúl Román, muntador d’ Incerta glòria : “És un crac, ja la té quasi acabada”, xiuxiueja. Han posat una pantalla gegant per on passen en bucle l’anunci d’Estrella amb el Jean Reno i la Laia Costa, i a mesura que el veus i l’escoltes té el mèrit de ser cada vegada més dolent. També, gran idea, un vídeo en què expliquen la història del Tibidabo, que en llatí vol dir et donaré al·ludint a la frase del diable a Jesús: “Et donaré tot això si m’adores”. Ve a tomb una pinzellada de poesia sota el cel que amenaça pluja.
Sebastià d’Arbó m’explica un secret sobre la segona temporada d’ El crac, que em guardo de moment no fos cas que el Joel Joan s’enfadés. Marta Esteban, hiperactiva productora de Truman, em relata els seus últims viatges a festivals. La tourneé triomfal s’acaba aviat a Montevideo. Però segur que ja té més projectes en ment. Resulta interessant comprovar que és una nit per als productors. Veig Marta Figueras, Lluís Miñarro i Loris Omedes -aviat estrena Cerca de tu casa d’Eduard Cortés, amb Sílvia Pérez Cruz- i també Anna Soler-Pont, que després de Rastres de sàndal té ja dos films crepitant: l’adaptació d’una obra de teatre peruana que passa la nit de Nadal i l’esperadíssima La pell freda. L’entusiasme es va fabricar per definir-la a ella.
El repartiment femení d’ El rei borni -Betsy Túrnez i Ruth Llopis- està embadalit amb la filla del Marcel Borràs i l’Aina Clotet, que només arribar s’ha endut el Dani de la Orden a passejar per l’Hotel Krueger. Veig Jordi Cuixart, el president d’Òmnium, i em costa detectar polítics. Molts actors joves, molt teatre i esperits neguitosos. Elena Martín, per exemple, actriu de Les amigues de l’Àgata, ja pensa en Júlia, el seu debut com a directora. Té sentit que el guanyador del premi Pepón Coromina d’enguany sigui José Luis Guerín amb L’acadèmia de les muses. Abans d’anar-me’n observo els cavallets parats. Són un bon lloc per inspirar-se, pensar en les muses i en tot allò que li donaries si t’adorés.
