Publicitat
Publicitat

CINEMA

L'Escac, una de les millors escoles d'Europa, és font inesgotable de cineastes amb futur

Factoria de talents

Avui comença el Base Film Festival de Terrassa, un festival organitzat per l'escola que s'ha convertit en la planter no oficial del cinema català. Repassem les claus que l'han convertit en un referent.

Els rumors i les tafaneries sobre els rodatges són inseparables del cinema. I, de tant en tant, fins i tot són positius. Un dels que circulava fa mesos explicava que, un cop enllestit el planning previst per al rodatge de Lo impossible , el nou film de Juan Antonio Bayona, amb Naomi Watts i Ewan McGregor, es va decidir que era necessari enregistrar més seqüències. Amb els contractes dels actors vençuts, els agents van avisar que les possibilitats que uns intèrprets d'aquesta categoria accedissin a reprendre un rodatge ja enllestit eren molt petites, tant que no valia la pena fer l'intent. Tot i així es va fer, i la resposta va ser contundent: Naomi Watts estava disposada a fer el que calgués per la pel·lícula i el seu director, perquè hi creia cegament.

Aquest barceloní, capaç de seduir -si fem cas a la tafaneria- amb el seu talent estrelles de Hollywood, no es va formar a cap altre lloc que a Terrassa, concretament a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, un dels vivers de talents cinematogràfics més productius de Catalunya, definit per Fèlix Riera (director de l'Institut Català de les Indústries Culturals) a la presentació del cicle Catalunya Cinema com "una de les millors escoles de cinema d'Europa". Exageració?

Un referent internacional

Josep Maixenchs, director de l'Escac, fuig del titular, però no s'està d'assenyalar que l'escola s'ha convertit en un referent i que el seu model de finançament, l'estructura i la durada dels seus estudis i el caràcter universitari del seu títol s'estudien amb deteniment a l'estranger. Maixenchs treu pit: "Som un model prescriptor. Fins i tot a Madrid ens han copiat: l'Ecam (continuadora de l'Escola Oficial de Cinema) ha modificat l'estructura dels seus estudis inspirant-se en nosaltres". Aquesta bona premsa internacional es va consolidar el novembre passat quan l'Escac va organitzar el Congrés Mundial d'Escoles de Cinema a Barcelona. Però, com es construeix aquest prestigi? "En part és per la nostra política d'intercanvis amb altres centres; també per la presència de l'escola en fòrums internacionals, i, esclar, perquè alguns dels nostres alumnes s'han convertit en referents per a altres escoles".

No se li escapa a ningú que l'èxit de Bayona ha servit d'aparador per a l'escola, però no tots els alumnes poden comptar amb Guillermo del Toro per produir els seus llargmetratges. Per facilitar la transició del curt al llarg, l'Escac va engegar fa uns anys un projecte singular en l'àmbit de la formació privada: la producció de pel·lícules dirigides per alumnes graduats de l'escola que, d'aquesta manera, debuten com a directors de llargmetratges. Amb una particularitat: tots els integrants de l'equip són alumnes o exalumnes de l'Escac (o d'altres escoles de cine) i per a tots els caps d'equip és la seva primera experiència en el cinema de gran format. Fins ara el projecte Opera Prima ha donat tres fruits: la recent Blog , d'Elena Trapé; el Goya a la millor opera prima Tres dies amb la família , de Mar Coll, i Lo mejor de mí , de Roser Aguilar. Aquesta directora recorda els nervis i les expectatives del seu debut, però també la familiaritat de treballar amb gent coneguda. I la confiança: "Estudiar a l'Escac significa fer pràctiques i més pràctiques, i el fet de rodar tant fa que perdis moltes pors; això et proporciona seguretat i recursos".

"Un cert aire de petulància"

Maixenchs no podria estar més d'acord: "La columna vertebral de l'escola són les pràctiques. Els alumnes fan pràctiques des del primer any i han de provar els diferents oficis del cinema: el so, la fotografia, la direcció artística... De l'escola han sortit alguns bons directors, però també molts tècnics dels altres oficis del cinema". Potser aquesta intensa preparació és també responsable que els alumnes surtin de l'escola amb "un orgull un pèl excessiu", en paraules del director del centre: "Estan tan convençuts del seu talent que de vegades tenen un cert aire de petulància". Aguilar confirma que els alumnes de l'Escac tenen una fama especial. "L'univers de l'escola construeix una ficció al seu voltant que alguns es creuen, però al final la vida ho equilibra tot i posa la gent al seu lloc".

La qüestió que amoïna Maixenchs, però, és què passarà amb els directors que apadrina l'Escac un cop estrenades les seves pel·lícules. Els acollirà la indústria catalana? Elena Trapé considera que "la indústria no es mira l'àmbit acadèmic amb interès, cosa que sí que succeeix a França, on sí que estan pendents de les noves promocions d'alumnes; ara bé, això està canviant, gràcies en part a la iniciativa de l'Escac i els documentals produïts per la Pompeu Fabra". Ella, de moment, està escrivint un guió amb Josan Hatero, però el projecte està encara en una fase molt inicial.

Més continguts de