Publicitat
Publicitat

ART

Quatre sales de Barcelona reuneixen peces d'artistes crucials del segle XX

Galeries que exposen obres de museu

La temporada a les galeries d'art arrenca amb quatre sales de Barcelona que exposen obres que mereixerien ser en un museu. No són aptes per a totes les butxaques, però el públic les té a peu de carrer.

Fa un parell de setmanes, a la galeria Mayoral es va viure un fet insòlit. Un curs sencer de batxillerat artístic va visitar la sala per veure una obra del pintor nord-americà Jean-Michel Basquiat que hi ha exposada. Jordi Mayoral, el director adjunt, no se sabia avenir de la situació. No es veuen cada dia cinquanta estudiants en una galeria d'art. De fet, una de les reivindicacions històriques dels galeristes va dirigida al públic: als professionals del sector els agradaria tenir-ne més. Per què encara es té recança a l'hora d'entrar en una galeria d'art? Al cap i a la fi, no es paga entrada i no fan un examen d'art contemporani a la sortida. Anar de galeries és una oportunitat per deixar-se sorprendre i per veure obres de museu, com les que s'exposen a les galeries que aposten fort per l'art modern i contemporani, com les galeries Mayoral, Manuel Barbié i Oriol i l'antiquari Artur Ramon.

"No es tracta de caure en l'esnobisme de tenir de tot i no tenir identitat, sinó de complementar l'aposta que fem amb artistes catalans com Miró, Tàpies, Barceló i Jaume Plensa amb altres d'internacionals, com Bosco Sodi, Sam Francis i Tom Wesselman", afirma Mayoral. Ara presenten The tradition of the new (La tradició de la novetat). L'exdirector del Museu Reina Sofia, Juan Manuel Bonet, ha estructurat les 34 obres que formen la mostra en funció de les relacions entre l'art del segle XX i el del segle XXI. A la vora del cap sense títol de Jean-Michel Basquiat hi ha un personatge de Joan Miró. I més enllà, la pintura de Maria Blanchard El tocador de llaüt, per la qual s'ha interessat el Museu Reina Sofia per a la retrospectiva que està preparant de l'artista.

Trobar-se amb el títol d'una exposició en anglès ja no és gratuït. Participar en fires internacionals i filar més prim que mai en la selecció de les obres són dues de les claus amb què els galeristes afronten la crisi. La Galeria Mayoral participa en mitja dotzena de fires en ciuats com París, Londres o Brussel·les. Artur Ramon, al seu torn, participa en dues de les fires internacionals més importants del sector: la TEFAF, a Maastricht, la més important de les fires d'antiguitats, i l'exclusiu Saló del Dibuix de París. Amb L'edat d'or de la pintura catalana, l'exposició que presenta fins al gener, ratifica el compromís amb els pintors catalans i treu a la llum La cria, l'obra més emblemàtica de Ricard Canals, que es va exposar per última vegada el 1933 a la Sala Parés.

La Galeria Manuel Barbié ha tornat a la seu històrica del carrer Consell de Cent amb una altra exposició que promet sorpreses. Afinidades electivas fa un repàs a l'art del segle XX amb una vintena d'obres d'artistes tan rellevants com Picasso, Chillida, Alexander Calder, Constant Bracusi i Fernand Léger, entre altres. José Francisco Yvars, que va ser el primer director de l'IVAM, també ha creat agrupacions suggerents entre elles, com la d'un nu femení de Klimt, un altre del francès Henri Laurens, un retrat de Picasso i un nu clàssic de Pablo Gargallo.

Juntament amb la Barbié, l'Oriol és l'altra galeria degana de les avantguardes històriques a Barcelona. Estan rematant la pròxima exposició. A finals de mes inauguraran De Léger a Dubuffet. Signes i gests del segle XX, una panoràmica de com els artistes s'han acostat a aquests dos recursos plàstics al llarg del segle XX. També s'hi podran veure obres de Léger, Miró, André Masson i Torres-García, entre altres.

Més continguts de