Iconofòbia: Per què es destrueix el patrimoni de l’islam?

BarcelonaAl març l’Estat Islàmic (EI) va saquejar i arrasar la ciutat assíria de Nimrod, a uns 30 quilòmetres de Mossul (Iraq). Antigament coneguda com a Kalhu, va ser fundada entre els segles IX i VIII aC, a la riba del Tigris, i estava considerada un dels principals vestigis de l’època assíria. Les Nacions Unides ho descrivien com a “neteja cultural” i “crim de guerra”. Poques setmanes abans un vídeo havia difós la destrucció d’estàtues mil·lenàries del museu de Mossul (Iraq). A la veïna Síria, furtius i homes armats també fan incursions a grans jaciments com Dura Europos, construïda pels selèucides entre el 300 i el 280 aC; Mari, una antiga ciutat a l’oest de l’Eufrates amb uns orígens que es remunten al 5000 aC, o el Crac dels Cavallers, una imponent fortalesa de l’època dels croats.

Per què els monuments, fortaleses, estàtues i jaciments són un objectiu de l’Estat Islàmic? Per què volen destruir el patrimoni? “És iconofòbia. En les últimes dècades s’ha estès el wahhabisme, una branca de l’islam que rebutja qualsevol representació divina. El rebuig a la idolatria es comú a altres religions però la iconofòbia és un fenomen més específic i no tan estès. Hi ha la creença que Déu és tan inabastable i tan abstracte que no es pot representar. No hi ha d’haver cap intermediari entre el creient i Déu”, assegura Lluís Feliu, investigador de l’Institut del Pròxim Orient Antic (UB). “Abans de l’existència de l’islam, les tribus nòmades de la península Aràbiga adoraven les pedres perquè creien que eren els habitacles de les divinitats. Eren pedres en estat brut, tal com es troben a la natura. Qualsevol símbol d’aquest culte preislàmic també es vol esborrar”, afegeix Adelina Millet, directora del mateix institut i que del 2002 al 2008 va participar en excavacions a Síria.

El pare del wahhabisme és Muhammad ibn Abd al-Wahhab (Aràbia Saudita, 1703-1792). Aquest estudiós de l’islam, indignat perquè considerava que els creients s’estaven relaxant, es fumava i es tocava música mentre es pregava, va defensar la destrucció no només d’icones sinó també de llocs de culte. “El 95% de la Meca antiga ha sigut destruït. Els últims anys s’han arrasat les tombes dels familiars de Mahoma. Ara, al seu lloc és tot llis, no hi ha quedat cap símbol. Fins i tot s’estan plantejant fer desaparèixer la tomba del mateix Mahoma i la cova de Hirà”, detalla Feliu. Va ser en aquesta cova on el profeta va rebre la revelació de l’arcàngel Gabriel. “El wahhabisme s’ha intensificat i popularitzat durant els últims anys. Sobretot a partir de la invasió soviètica de l’Afganistan i els conflictes entre Orient i Occident que es van anar succeint posteriorment. A més, aquest nou brot del wahhabisme té el suport de la monarquia saudita”, explica Millet.

Els impostos dels furtius

Rere aquesta destrucció també hi ha un afany propagandístic. La devastació es publicita a través de les xarxes: “Saben que això fereix Occident, però també és un tema de creences”, destaca Millet. Ni Millet ni Feliu creuen que l’objectiu prioritari sigui econòmic: “No en treuen grans beneficis. Es diu que els furtius que agafen coses dels jaciments paguen un 20% a l’Estat Islàmic. No són, però, quantitats exorbitants”. De fet, entre el que agafa peces de forma furtiva del jaciment i el comprador final hi ha molts intermediaris. I el que en treu menys beneficis és, precisament, el furtiu. “No circulen gaires peces. I els museus han aconseguit protegir força les seves col·leccions”, destaquen els dos investigadors. En part, la salvació del patrimoni s’ha produït gràcies al coratge dels responsables d’aquests museus. El que se sostreu de l’Iraq o de Síria s’acaba venent legalment, sobretot, a Londres. “Normalment ho treuen a través de xarxes que funcionen a Turquia, el Líban o Jordània i ho blanquegen”, detallen. Les peces les acaben comprant col·leccionistes i museus d’arreu del món. Entre aquests compradors hi ha la monarquia saudita.

Millet i Feliu creuen que amb la guerra tot el patrimoni està en perill però que la destrucció tampoc pot ser devastadora: “Tampoc tenen recursos ni mitjans”. El pitjor, però, destaquen els dos investigadors de la Universitat de Barcelona, són les baixes humanes. A Síria, fa un any, havien mort 220.000 persones. Les Nacions Unides van renunciar a continuar comptabilitzant els morts. Gairebé quatre milions de persones han hagut de fugir a altres països. Ara viuen com a refugiats.

La Meca, una ciutat de moderns gratacels i botigues de luxe

El 1964, Malcolm X va visitar la Meca i va quedar extasiat: “És tan antiga com el temps mateix”. Avui, 51 anys després, no la reconeixeria. Han desaparegut molts edificis històrics: mesquites, cases i tombes. Però no per culpa de les bombes, sinó que han sigut arrasades per màquines excavadores. Avui trobar vestigis històrics a la Meca és gairebé impossible. “El que ha destruït la Meca ha sigut l’especulació immobiliària”, destaca Lluís Feliu, investigador de l’Institut del Pròxim Orient Antic (UB). Si avui la Meca és una ciutat de grans gratacels -l’Hotel Makkah Royal Clock és un dels més alts del món- és gràcies als monarques saudites. Cada any visiten la Meca milions de pelegrins. I hi poden trobar tot tipus de luxes. Fins i tot, les bosses i accessoris de Paris Hilton, que fa tres anys hi va obrir una botiga.