Publicitat
Publicitat

MÚSICA

L'autor de 'Sapore di sale', Gino Paoli, revisa en clau de jazz els seus grans èxits avui al BarnaSants

"Ja no existeix la cançó melòdica, només la televisiva"

Gino Paoli, Francesco de Gregori i Giorgio Conte són les tres espases de la cançó italiana que se citen al BarnaSants. L'autor de Sapore di sale i Senza fine actua avui a L'Auditori amb un quartet de jazz.

Els anys no han doblegat ni la veu ni l'esperit combatiu de Gino Paoli. L'home que va empènyer a l'escenari cantants com Lucio Dalla, Fabrizio de André, Ornella Vanoni i fins i tot Zucchero, i que és considerat una institució de la cançó italiana -gràcies a fites dels 60 i 70 com Sapore di sale o Il cielo in una stanza -, arriba al BarnaSants a tocar dels 80 anys i en plena forma.

Artísticament fa córrer tres projectes: un duo amb el pianista Danilo Rea, una banda de pop amb què toca un parell de temes de Joan Manuel Serrat i el quartet de jazz amb el qual avui estrena a Barcelona Un incontro di jazz , en què repassa els seus grans èxits. "El jazz és la imaginació, la fantasia, pots tenir un esquema de cançó però mai no serà igual, això és el que el fa divertit i el que m'apassiona", va dir ahir en la presentació del concert, enfundat en una camisa texana i vambes. El cantant no es va entretenir a fer "el panegíric" dels "millors músics d'Europa i potser del món". Només va dir: "Des que canto amb ells, la meva musicalitat ha augmentat moltíssim, és un intercanvi d'emocions". I va afegir, generós: "Una de les millors coses de la música és la solidaritat. Té un poder extraordinari de comunió, de pau, serenitat i antiegoisme que si un l'assumeix canvia el món. El problema és que la majoria de gent no ho entén!", es queixava. La culpa és de la poca educació musical que, diu, hi ha a Itàlia.

Políticament, el cantant tampoc no és dels que es mossega la llengua: "Internacionalment s'ha vist Berlusconi com un home ridícul. Ja em sembla una gran conquesta que no ens representi un home que fa riure. Objectivament, Monti és una persona més fiable", va dir, abans d'acusar els bancs del desastre, de denigrar el consumisme i atacar la televisió. "La cançó melòdica no existeix, existeix la cançó televisiva. No hi ha un cantant, hi ha un personatge televisiu. Fins i tot el Festival de San Remo és una excusa per vendre, la cançó és igual", va reblar.

El De Gregori més popular

La presència italiana al BarnaSants es completa amb els concerts de Francesco de Gregori, diumenge al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, i Giorgio Conte, el divendres 30 de març a L'Auditori. De Gregori, lúcid observador de la societat i la política italianes, va publicar el disc Pubs and clubs. Live @ The Place a principis d'any, però al BarnaSants presentarà l'espectacle Vola, vola, vola . El cantautor romà, acompanyat de l'acordionista Ambrogio Sparagna i l'Orquestra Populare Italiana, interpretarà composicions pròpies i cançons populars italianes.

La setmana vinent, Giorgio Conte, germà de Paolo Conte, defensarà el repertori del disc Come quando fuori piove (2011).

Més continguts de