Publicitat
Publicitat

Joan Carreras s’endú el Sant Jordi amb ‘L’àguila negra’

La novel·la explica una història d’amor visceral i poc convencional a la Barcelona postfranquista

Joan Carreras (Barcelona, 1962) assegura que tota la vida s’havia volgut dedicar a escriure: “El primer conte crec que el vaig escriure quan tenia 7 o 8 anys, a l’hora del pati”. No ha defallit: té una llarga carrera literària que va començar el 1990 amb Les oques van descalces (Quaderns Crema). “He anat fent una trajectòria silenciosa. No he viscut en el cim del reconeixement”, assegurava ahir quan es va fer públic que havia guanyat el 55è premi Sant Jordi de novel·la, en la 64a Nit de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural. I afegia: “Em prenc el premi, el primer al qual em presento, com un repte. El proper llibre haurà de ser millor perquè a partir d’ara em miraran més ulls”.

“Estic feliç però també tinc molta por”, confessava davant el reconeixement del guardó, dotat amb 60.000 euros, que atorguen Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. Carreras va patir molt ahir quan Marta Nadal, en representació del jurat, va presentar la seva novel·la: L’àguila negra. Temia que desvelés massa detalls. I és que a Carreras li agraden molt els misteris i els personatges amb secrets. En aquesta novel·la, com en l’anterior, Cafè Barcelona (Proa, 2013), hi apareixen el sentiment de culpa i uns personatges amb dificultats per establir relacions afectives, que viuen històries d’amor que no sempre acaben bé.

La novel·la té com a banda sonora la cançó de la qual pren el títol: L’àguila negra amb què Maria del Mar Bonet va obtenir el Disc d’Or a Espanya el 1971. El protagonista de la novel·la és Marià Solvell, un metge estomatòleg barceloní que viu dues històries d’amor. “Acumula deutes emotius amb dues dones que l’han estimat i que ell ha provat d’estimar”, detalla Carreras. Amb una d’elles, la Teresa, estableix una relació visceral en què el sexe té molta importància. “És la primera vegada que sóc tan explícit. Abans tancava la porta del dormitori”, admet Carreras. És una història d’amor caòtic i passional que desafia la societat dels anys 70. La novel·la descriu la peripècia vital d’aquest metge, amb un nom que ja dóna moltes pistes sobre com passa els últims dies: Solvell. “Tenia al cap des de feia molt temps fer tot el recorregut vital d’una persona”, assegura el guanyador del premi Sant Jordi. Per les pàgines de L’àguila negra transcorre bona part de la història de Barcelona dels últims setanta anys. Quan comença la novel·la -som al 2013-, Solvell ja té prop de 70 anys i està esperant algú, important en la seva vida, en un lloc insòlit. Durant l’espera recorda la seva vida.

La Vaga de Tramvies del 1951, l’atemptat contra Carrero Blanco o la mort al garrot vil de Salvador Puig Antich són l’escenari de fons. “La novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”. Però la novel·la no té res a veure amb vides grises. “És una novel·la sobre l’entusiasme”, assegura Carreras. L’autor va tenir la unanimitat d’un jurat format per Àlex Broch, Marta Nadal, Isona Passola, Ramon Pla i Arxé, i Màrius Serra. “És una novel·la que conté molta veritat i això sol ja atrapa el lector i pot convertir-la en un clàssic”, va explicar Nadal.

“Em sembla molt millor un país en què els polítics es poden fer abraçades que un en què un promet que no farà abraçades”, va dir Carreras quan va recollir el premi davant el públic del Liceu. I va reivindicar: “Urnes i independència!”

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT