Publicitat
Publicitat

ARA LLEGIM

Jordi Nopca: "L'humor és com veure el got mig ple i mig buit alhora"

El periodista de l'ARA, escriptor i traductor debuta a la novel·la amb 'El talent', una novel·la divertida i irònica sobre l'univers editorial

Jugar seriosament. Això és el que fa Jordi Nopca (Barcelona, 1983) a la seva primera novel·la, 'El talent' (Labreu). L'autor se serveix d'una parella de joves editors, la Júlia Nonell i el Marco Casanova, per construir una novel·la optimista, entusiasta i vital que no deixa de banda la crítica a la decadència cultural i el món editorial. Tot això sense matar ningú. Les 380 pàgines que han quedat després d'escapçar el que portava escrivint des del 2008, recullen les peripècies que la parella viu durant un cap de setmana a Lisboa en busca de 'talent literari'.

"Es tracta d'agafar les fronteres del que s'espera que puguis escriure i, amb més o menys mala llet, dinamitar-les. Sóc com el senyor Corre-camins que fa explosions de dibuixos, que no maten ningú. Jo en cap cas no voldria matar ningú del sistema editorial, no me'l vull carregar, en vull fer un joc des del punt de vista dels dibuixos animats", ha explicat. A l'ombra d'un gran editor, el senyor S.P.Q.R., l'autor es posa en la pell de la Júlia Nonell i el Marco Casanova, una parella d'editors "tan independents que no han publicat ni un llibre" que, després de robar un prototip capaç de detectar 'talent literari', s'embarquen en un vol cap a Lisboa on esperen trobar les futures promeses que nodriran el catàleg d'Edicions del Cocodril per sempre més.

Les vivències delirants i estrambòtiques d'aquest parell s'embolcallen d'un univers literari pel qual s'hi passegen personatges tan dispars com Aristòtil, Ramon Llull, J.V. Foix, Quim Monzó, Josep Pla, Leon Tolstoi, Joan Salvat-Papasseit i Fernando Pessoa, entre molts d'altres. L'aventura, a més, no defuig el gran tema literari per excel·lència: l'amor. Tot i això, Nopca parla d'una parella "estranya, estrambòtica i dilatant, postuniversitària" que funciona, d'una història sentimental que ni comença ni acaba.

Jugar amb la imprevisibilitat

"Vull pensar que encara hi ha lectors per a un tipus de llibre que escapa del que és estrictament previsible. Cada nou llibre hauria d'intentar jugar amb la imprevisibilitat perquè si intentes escriure un llibre que ja ha estat escrit, pot ser que erris. M'interessava trobar el que podia explicar una persona com jo", ha assegurat l'autor.

Nopca és conscient que 'El talent' "no és un llibre per a tots els lectors", però també replica que ell ha estudiat a l'escola i a la universitat pública catalana: "No em van criar a Mart ni em vaig formar intel·lectualment a Saturn, ni tan sols fora de Catalunya, així que el meu entorn és tan proper com Barcelona. No sé perquè un lector barceloní universitari no podria entrar en aquest joc i veure que fa broma dels referents que ens posen amb calçador".

"Sóc molt pessimista, per això escric humor. La gent que intenta fer una mica d'humor a l'hora d'escriure en el fons ha de tenir una visió molt negre de la vida. L'humor és com si veiessis el got mig ple i mig buit alhora i una gota caient, una imatge impossible", ha afirmat l'escriptor.


Més continguts de