Jordi Savall consolida l’aliança amb Poblet

PobletDesprés de quatre edicions, un festival musical ja pot començar a fer balanç del camí que ha fet i del que vol recórrer. Ha de ser capaç de saber quin lloc ocupa dins l’oferta multicolor dels festivals estiuencs que busquen ser un punt de referència. Uns busquen el prestigi amb noms de famosos de la música; altres intenten ser el reflex de la dinamització d’un territori; altres volen fer arribar un repertori clàssic a llocs no habituals... i així trobaríem tantes ofertes com propòsits.

És evident que el tàndem Poblet-Savall funciona. I ho fa, a més, a preus assequibles (de 20 a 35 euros), lluny dels excessos d’altres festivals estiuencs. Durant aquests tres dies, les tres propostes de Jordi Savall per a aquesta quarta edició del festival han sigut un èxit de públic: 2.000 espectadors que pràcticament han omplert l’aforament. El primer concert va estar dedicat a les músiques cristianes, jueves i musulmanes en diàleg amb el títol 'Orient-Occident'; el segon concert, 'La viola cèltica', ens remetia als diàlegs cèltics de l’antic i del nou món, mentre que el tercer i últim, 'Cants a la Verge', al·ludia als diàlegs de les músiques espirituals i dels cants del poble. El mateix Savall ens mostrava la seva satisfacció en acabar aquest darrer concert: “Ha sigut un plaer ser aquests tres dies aquí i poder fer aquests programes de diàleg intercultural, i veure l’interès que això desperta en el públic, un públic molt fidel i també gent nova i jove. Estic molt content”.

Una de les novetats ha sigut l’escenari de dos d’aquests concerts: l’antic dormitori dels monjos, ara reconvertit en sala de concerts. Aquest és un altre dels aspectes que ha posat en relleu el mestre Savall: “Els músics s’ho han passat d’allò més bé, i hem gaudit molt d’aquesta nova sala, que és meravellosa”. Savall parla dels músics, i aquesta crònica seria mitja crònica si no parlés de la qualitat d’aquests noms poderosos de la interpretació que han fet que aquests programes tinguessin un resultat musical excel·lent. Tot i que els programes que s’interpreten al festival ja han estat molt treballats i la majoria editats en disc, sempre hi trobem aquella incorporació instrumental nova, aquell esperit integrador que ens fa l’ullet i que afegeix una pinzellada al gran mural de sons. Tant els músics convidats al primer concert, provinents de Turquia, Síria, Israel, Grècia i Armènia, com els del segon –Andrew Lawrence-King i Frank McGuire– i els components dels grups La Capella Reial i Hespèrion XXI del tercer encaixen perfectament en aquest passeig refrescant de temps i de paisatges.

En edicions passades hi ha hagut propostes i enfocaments concrets, ja siguin literaris, religiosos, geogràfics, filosòfics, tradicionals, històrics o fins i tot pictòrics. I sempre acompanyats d’un discurs gairebé espiritual, que ens parla de trencaments de fronteres, de pau, de diàleg, d’emoció, de memòria... I aquest any, la paraula 'diàleg' ha sigut la comuna, la més insistent.

La música de Savall s’ofrena, a l’estiu, a un monestir de gran valor patrimonial, panteó de la reialesa. I els ingredients del combinat Poblet-Savall prenen forma i es posen a punt per encaminar-se a l’edició de l’any que ve, que ja serà la cinquena i que tindrà, per tant, un motiu més de celebració. En aquest sentit el mestre Savall ens va assegurar: “Ja hi estic treballant per a l’any vinent”.