Publicitat
Publicitat

TEATRE

La XIV edició dels premis Max, el pròxim 9 de maig, al Gran Teatre de Còrdova

José Monleón, premi Max d'honor 2011

El dramaturg i director, de 84 anys, és considerat com un dels grans agitadors de l'escena espanyola del segle XX

El dramaturg, crític teatral i director d’escena José Monleón ha estat guardonat amb el premi Max d’honor 2011. El crític teatral, Premio Nacional de teatre 2004, rep d’aquesta manera el reconeixement a una vida sencera dedicada al teatre. Fundador i director de l’Institut Internacional del Teatre de la Mediterrània, la seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a la promoció i la defensa de les arts escèniques. Aquest premi és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa dels guardons, juntament amb el premi noves tendències, el premi de la crítica i el premi iberoamericà. José Monleón rebrà el guardó a la cerimònia de lliurament de la XIV edició dels premis Max, el pròxim 9 de maig, al Gran Teatre de Còrdova.

Rebre el premi Max d'honor és, "en general", "molt gratificant", però encara més si s'ha donat tanta "guerra" com el crític teatral valencià José Monleón, tan combatiu i sincer als seus 84 anys com fa 50 anys en el seu Primer Acte. "El teatre d'ara –lamenta– és banal". "El premi em satisfà molt perquè el donen els professionals, gent amb la qual he treballat tota la meva vida, i és molt gratificant perquè l'han rebut persones com Buero, Marsillach o Sastre ". En edicions anteriors el guardó ha recaigut en Josep Maria Benet i Jornet (2010), Miguel Narros (2009), Víctor Ullate (2008) o Fernando Arrabal (2007), entre altres.

Aquest llicenciat en Dret que, després de veure La mort d'un viatjant i Història d'una escala, va decidir "saltar" a Madrid, on va començar a treballar a Triunfo i després va fundar la revista d'arts escèniques Primer Acte , subratlla entre rialles que és que està "més gran" i que el premi arriba després d'haver "lluitat molt", haver fet "mil carreres" i haver-se dedicat "a mil embolics". Ha estat director del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, i el 2004 va rebre el Premio Nacional de teatre. És autor de diverses obres dramàtiques, totes elles estrenades a l’Estat espanyol i a altres països, entre les quals destaquen Proceso a Kafka (1971), La gallina ciega (1984), Paraíso roto (1992), Sefarad (1993), Historias del transtierro (2003) i Quién ha sido (2004), i dramaturg de diversos textos col·lectius, com ara El clavel y la espada (2003) i Federico (2006).


Més continguts de