Josep Maria Espinàs: "Miro la vida amb certa perspectiva, sense transcendentalisme"

BarcelonaA punt de viure com a autor el seu 61è Sant Jordi, el "prosador" Josep Maria Espinàs, que aquest dissabte fa 88 anys, rebrà dilluns la Medalla d'Or de la Generalitat, la màxima distinció de la institució, mentre es troba en plena promoció d''A ritme del temps', el seu llibre número 88.

L'escriptor barceloní es mostra agraït davant el reconeixement de la Generalitat, especialment perquè es pot veure com un premi algú que "pot ser al mateix temps autor de novel·les, de llibres de viatges o de cançons, com l'himne del Barça, sempre amb la mateixa identitat". Sense abandonar el seu fi sentit de l'humor, Espinàs destaca que en un moment en el qual s'acostuma a valorar l'especialista, encara "causa més efecte que es distingeixi un especialista en la diversitat", com ho ha sigut ell al llarg del temps.

El degà de l'articulisme a Catalunya està acabant de perfilar les paraules que pronunciarà al Palau de la Generalitat per agrair el reconeixement a una trajectòria que comprèn el camp de la literatura, el periodisme i la música (va ser un dels fundadors de la Nova Cançó). Quan fa uns dies es va acordar atorgar-li la medalla, al costat de la militant antifeixista Neus Català i el metge hepatòleg Joan Rodés, el govern català va voler ressaltar que Espinàs "és un dels referents de les lletres catalanes i una personalitat que, des de l'època del franquisme, ha intervingut en l'expansió de la cultura catalana".

"Antiprogramador" per naturalesa i sempre lliure, comenta que el seu últim títol literari, 'A ritme del temps', va sorgir després que a l'estiu de l'any passat escrivís una vintena de textos sense cap intencionalitat fins que va veure que "estava fent un llibre". Pot considerar-se una sort d'autobiografia, encara que sense seguir els paràmetres habituals. "Són estampes de la vida, algunes alegres, altres tristes, altres curioses i pintoresques, que recomano que es llegeixin en veu alta", apunta.

Publicat per La Campana, en el llibre, aquest premi d'Honor de les Lletres Catalanes passa d'una qüestió a una altra, d'un temps a un altre, recollint moments "guardats en la memòria de l'emoció", tal com assegura la seva editora de capçalera, Isabel Martí. Tant pot incloure un text sobre l'afició al piano del seu pare, com transcriure sensacions que ha tingut en els seus desplaçaments a l'Índia o Alaska, com reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps.

En aquesta "suma de moments" descobreix que per a ell la nit és la llibertat i que no és estrany veure'l passejar pel seu barri de l'Eixample passada la mitjanit, o que la seva mare va morir "desdibuixada" a conseqüència de l'Alzheimer. Sense obviar que per la seva edat ja no és "ni valent ni temerari", diu que mira "la vida amb certa perspectiva, sense transcendentalisme". En aquest punt, no amaga que l'últim dels passatges, sobre un enterrament, es pot veure com un gest de complicitat irònic, després de la narració d'"una successió d'imatges".

També crida l'atenció el ritme de la prosa, que remet a versos de poesia. "Sovint –tal com indica en el pròleg del llibre– m'he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d'una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus". Sense falsa modèstia, creu Espinàs que el seu últim llibre és diferent dels escrits anteriorment i que encara pot sorprendre.

D'aquí a unes setmanes, quan la Medalla d'Or ja sigui a casa seva, tornarà a viure un altre Sant Jordi com a autor; el primer va ser el 1954, després de guanyar el premi Joanot Martorell de novel·la amb 'Com ganivets o flames'.