Publicitat
Publicitat

L'efímera bellesa de les coses

Pocs autors com Osamu Dazai encarnen la figura de l'escriptor maleït d'una manera més conscient, desesperada i japonesa. Nascut el 1909 amb el nom de Shuji Tsushima, fill d'un ric terratinent, la seva mare va donar a llum onze fills i va patir una malaltia crònica que li va impedir ocupar-se'n, la qual cosa potser explica la necessitat d'estima que sentí Dazai tota la vida, i que el portà a rodar contínuament d'una amant a l'altra en una vida caòtica. Des de molt jove demostrà un gran talent per la literatura, i quedà marcat pel suïcidi de l'autor que més admirava, Ryunosuke Akutagawa, i poc temps després, la nit abans dels exàmens finals de secundària, va cometre el seu primer intent de suïcidi. Després d'un breu pas per la universitat per estudiar literatura francesa i de ser desheretat per la seva família per haver anat a viure amb una geisha, començà a publicar l'any 1935 amb un relat titulat Tren , una història autobiogràfica en què s'imposava ja el seu segell personal. I és que l'obra de Dazai, com podrà veure tot aquell que llegeixi els nou relats que composen el volum Ocho escenas de Tokio , és una mena de purga poètica de la seva vida, un intent d'explicar per què els homes "sempre estan lluitant contra la por". En pocs autors com Dazai trobem una col·lisió tan forta entre el sentit de l'honor japonès i el desig de desfer-se dels lligams socials a través d'una immersió en el sexe, les drogues i l'alcohol. I al mateix temps que es titlla de "dropo nihilista" i es considera "el més rèptil de tots els joves del Japó", a cada un dels seus relats hi trobem un afany de redempció, una recerca d'un motiu per viure, efímer sempre, que el duria al suïcidi, en companya de la seva amant, el 1948. Considerat des d'aleshores un dels més grans escriptors moderns, hem de celebrar la iniciativa de l'editorial Sajalín de donar-lo a conèixer per primer cop en castellà; primer amb la publicació de Indigno de ser humano i ara amb aquests relats magníficament editats i traduïts, cadascun acompanyat d'una foto que ens mostra les cares tendres, desesperades i -a moments- felices d'aquest extraordinari escrutador de l'ànima que fou Osamu Dazai.

Més continguts de