L’endemà de la crisi: com ha de ser el Macba del futur?

Barcelona“Després de la sotragada, la necessitat d’obrir una nova etapa és evident”, va dir ahir el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. El Macba ha tingut una setmana molt turbulenta: dimecres es va anunciar la cancel·lació de l’exposició La bèstia i el sobirà, divendres que s’obria, i dilluns que la direcció era cessada. El conservador en cap, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B Preciado, van ser destituïts pel director, Bartomeu Marí. I la comissió delegada va acceptar, al seu torn, la dimissió de Marí.

“És un procés que no s’ha gestionat bé i el mateix Marí va dir que la seva relació amb la comunitat artística estava tocada”, va dir Ciurana. Marí continuarà com a director en funcions fins que, amb un concurs públic, es nomeni un nou director. Fins i tot presentarà la nova temporada del museu, tot i que Ciurana no va precisar si acompanyat o no de Roma i Preciado. “Tots dos podrien continuar com a comissaris d’exposicions concretes, si volen”, va dir el regidor de Cultura. Però la crisi ha posat de manifest altres conflictes latents. I la comunitat artística, que va criticar molt la decisió de Marí de no exhibir l’obra que representava el rei Joan Carles d’Ines Doujak, vol obrir un debat sobre quina ha de ser la missió del museu vint anys després de la seva inauguració.

“Amb tota aquesta crisi s’ha revelat que el Macba té un problema de funcionament”, destaca la presidenta de l’Associació d’Arts Visuals de Catalunya, Nora Ancarola. “Quan es va obrir el museu, hi havia diners i les institucions públiques volien crear una col·lecció pròpia, però això no s’ha acabat de fer mai. No és tan important si els turistes van o no al Macba, però sí la seva utilitat pública. El museu funciona relativament bé com a laboratori, però hauria de disseminar molt millor el que fa i treure’n més rèdit social”, afegeix Ancarola.

Joan Maria Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, també creu que el Macba hauria de “reconsiderar” el seu funcionament. “Al patronat hi hauria d’haver una representació dels professionals, artistes, galeristes, crítics... I el museu hauria de tenir més contacte amb el teixit artístic de la ciutat”, demana Minguet.

Revisar el mapa artístic

“La crisi que ha sacsejat la institució podria ser una oportunitat per revisar el mapa cultural artístic de la ciutat i analitzar quin paper ha de jugar cada institució”, assegura la crítica i comissària d’art Gloria Picazo. “Hi ha un teixit ric però hauríem d’intentar que no hi hagi repeticions. A Barcelona es toca molt l’art jove, hi ha un sistema molt organitzat en aquest sentit, però no hi ha estructures per a artistes amb més carrera, no només locals sinó també internacionals”, diu Picazo.

Des de la comunitat artística moltes veus clamen per una autonomia més gran dels directors de les institucions culturals. “Crec que la crisi que s’ha obert és una gran oportunitat per revisar com hauria de ser l’estructura, el model de governança i el funcionament del Macba”, opina la crítica d’art i comissària Rosa Pera. “Hi hauria d’haver més comunicació i transparència, i s’haurien de conèixer els objectius i fins a quin punt s’han aconseguit per poder fer-ne una valoració. Al Macba clarament hi hagut una crisi de confiança i de comunicació”, afegeix Pera.

Un altre repte que té el Macba és entendre com són els públics i com integrar-los. “La creació contemporània abraça molts àmbits, no només l’artístic, sinó també la ciència, el pensament. S’hauria de connectar amb les escoles a través de moltes vies”, diu Pera, per a qui el Macba també té un problema d’internacionalització: “A les exposicions internacionals rara és la vegada que hi trobes artistes catalans. Hi ha representants de tot arreu, però no de Catalunya. S’haurien d’obrir noves vies per donar a conèixer els artistes i promoure intercanvis”, diu.

De moment, Ciurana s’ha compromès a evitar que la crisi afecti el creixement “físic” del Macba. “Conquerirem l’espai que ocupava el FAD, i el projecte d’arreglar la plaça dels Àngels, amb una inversió de mig milió d’euros, tirarà endavant”, afirma Ciurana. Els pròxims dies hi haurà un canvi en els estatuts del museu (previst amb anterioritat), i l’Ajuntament, que és qui hi aporta més diners, serà qui n’ostentarà la presidència i tindrà un pes més important en la gestió. No hi haurà, almenys durant aquesta legislatura, que acaba d’aquí dos mesos, una sacsejada en la “missió” del museu. “El museu continuarà amb la mateixa missió, que és provocar el debat entre cultura i ciutadans, i sobre les grans idees contemporànies, cuidar l’escena local i promoure l’art contemporani entre la població. Que ningú esperi grans canvis”, assegura Ciurana.