Publicitat
Publicitat

TEMPORADA LÍRICA

Juan Diego Flórez i Diana Damrau protagonitzen al Liceu la nova producció de l'òpera de Donizetti

Una 'Linda di Chamounix' amb veus estel·lars

El tenor peruà Juan Diego Flórez i la soprano alemanya Diana Damrau, dues de les figures de la lírica actual, posen veu a Linda di Chamounix. El Liceu estrena una nova producció de l'òpera de Donizetti.

Linda di Chamounix és una òpera de les anomenades belcantistes, compostes per al lluïment de les veus dels seus intèrprets. Per això el Gran Teatre del Liceu ha volgut comptar amb dos grans talents de la lírica actual per a la seva nova coproducció -al costat de l'Òpera de Roma- de l'obra de maduresa de Gaetano Donizetti (1797-1848).

D'una banda, el celebrat tenor peruà Juan Diego Flórez, que fa quinze dies va desfermar l'eufòria en un recital al Liceu. De l'altra, la soprano alemanya Diana Damrau, que també va passar pel Liceu al maig interpretant àries de Mozart. Tots dos debuten en els papers protagonistes de Linda di Chamounix , una òpera que Donizetti va compondre per encàrrec de la cort de Viena, i amb la qual el compositor llombard va voler fer gala de tot el seu talent i l'experiència adquirida.

"És un rol amb molt de legato , amb moltes frases llargues -explicava Juan Diego Flórez al Liceu en la presentació de la nova producció-. Contrasta amb la coloratura i el virtuosisme de Rossini, perquè aquí la principal dificultat és el control de la respiració amb el diafragma per mantenir les frases llargues".

I és que Linda di Chamounix , una obra en què segons Joan Matabosch, director artístic del Liceu, tots els personatges tenen papers "llargs i exigents", farà les delícies del públic liceista, amb tendència al culte a la vocalitat i als cantants. "En una època de protagonisme dels escenògrafs -afegia Flórez-, hi ha teatres, com aquest, en què la gent ve a escoltar els cantants, i si no hi ha bons cantants no ve. En el bel canto , sense bons cantants, hi ha òperes que no es poden fer".

Totes les òperes en una

Linda di Chamounix és una òpera semiseria , que mescla el drama lacrimogen amb el final feliç de la comèdia. Donizetti va apostar per aquest gènere perquè, segons Emilio Sagi, director d'escena de la producció, "volia demostrar que sabia fer de tot". Per això el llibret alterna esquetxos tràgics i còmics, i la partitura combina àries i duos -que Sagi defineix com "petites obres mestres"- amb una orquestració molt rica. Segons Diana Damrau, això resulta en un "viatge molt agradable": "Reuneix totes les òperes que vull en una de sola".

Tot i ser una obra poc representada a la resta del món, Linda di Chamounix és un títol amb tradició al Liceu. Es va estrenar a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 1844, només dos anys després de l'estrena absoluta a Viena, i el 1847 ja arribava al Liceu. El teatre de l'òpera de la Rambla n'ha ofert més d'un centenar de representacions, les més recents el 1954 i el 1977.

Més continguts de