Localitzen el primer assentament d'esclaus lliures a Amèrica amb un poema de Lope de Vega

Barcelona"Volviendo a los valientes cimarrones [...], porque los caledonios escuadrones no tuviesen victoria allí ninguna [...] dieron lugar a su Numancia honrada civil fuego". Així explica Lope de Vega al poema 'La Dragontea' el final de Santiago del Príncipe, el primer assentament fundat per negres lliures a l'Amèrica de l'imperi espanyol. La poesia, en què Lope de Vega especifica que el poblat està a mitja llegua de Nombre de Dios, ha estat clau per localitzar les restes d'aquest petit poblat que no va arribar a tenir més de 150 habitants i que va resistir els atacs del corsari anglès Francis Drake com una Numància africana, segons el poeta.

"Vam passar un any revisant fonts històriques, sobretot els documents de l'Arxiu d'Índies, però vam precisar el lloc amb el poema de Lope de Vega. Aquest poema èpic sempre havia estat estudiat des d'un punt de vista literari però no com a font històrica", explica el professor Javier Laviña.

Els negres de Santiago del Príncipe van firmar un acord amb la corona espanyola. Aquesta reconeixia la llibertat dels esclaus fugits i els lliurava terres, a canvi aquests havien de col·laborar amb les autoritats: "Havien de defensar els interessos de la corona. Això volia dir que si altres esclaus fugits interferien en el comerç entre l'Atlàntic i el Pacífic, els esclaus lliures de Santiago del Príncipe els atacaven. Eren com una força de xoc contra els enemics de la corona", detalla Laviña.

"El 1596, Francis Drake va enviar el seu nebot i més d'una trentena de corsaris a atacar Santiago del Príncipe. Els esclaus alliberats d'aquesta petita població els van matar tots i van enviar els cadàvers al famós corsari anglès", explica Laviña. Com a venjança, Drake va cremar el poblat.