Publicitat
Publicitat

El Museu de Londres li dedica la retrospectiva més gran dels últims 40 anys

Londres, font d'inspiració

Dickens i Londres mostra la relació entre la capital britànica i l'autor d'Oliver Twist. Ho fa a partir de manuscrits, objectes personals com la cadira i l'escriptori on treballava i algun retrat pictòric.

Londres va ser sempre la musa de Charles Dickens, i ell es va convertir en el primer cronista del Londres victorià. El Museu de Londres ha inaugurat la retrospectiva més gran dels últims 40 anys, dedicada a un geni que mai s'ha deixat de reimprimir. A Dickens i Londres s'entén com l'autor va aprofitar el fet que patia insomni per passar-se les nits passejant pels carrers. Dotat d'un gran sentit de l'observació, poques coses s'escapaven de la seva mirada incisiva: la misèria de la majoria i l'opulència d'una minoria, la prostitució, els nens treballadors, la mortalitat infantil, la presència constant de la malaltia. La injustícia i el patiment ignorat dels pobres va suposar una font inacabable d'inspiració per a l'obra de Dickens.

Aquestes passejades nocturnes també tenien un altre objectiu, suposaven un temps excel·lent per pensar sense interrupcions i per anar construint al seu cap les complicades trames de les seves novel·les. Fruit d'aquestes excursions a la llum dels fanals van sorgir obres com Oliver Twist , David Copperfield , Grans esperances i El casalot . Amb el temps, el Londres que Dickens va anar dibuixant a la seva obra va acabar sent el Londres que existia a la ment de milions de lectors arreu del món. La ciutat va fer el novel·lista i, per molts, el novel·lista va fer la ciutat.

Dickens es va convertir en un cronista urbà precís, i no per això mancat de sentit de l'humor. Segons el mateix autor, la seva intenció sempre va ser "entretenir i divertir" els lectors, i el mèrit és tot seu per aconseguir que els victorians acabessin veient i llegint el que més volien defugir: la misèria i els aspectes més sinistres d'una societat que es creia rica, sofisticada i avançada.

Recreació del Londres victorià

A Dickens i Londres , que es podrà veure al Museu de Londres fins al 10 de juny, s'hi recrea la capital britànica parant especial atenció a objectes relacionats amb l'escriptor, com la cadira que feia servir, el seu escriptori, manuscrits de la novel·la inacabada El misteri d'Edwin Drood i un retrat pintat per William Powell Frith cedit pel Museu Victòria i Albert. Tot i la recreació, la mostra fa èmfasi també en la modernitat de l'autor. Encara que per al lector actual l'obra de Dickens està fixada en el passat, la visió de l'autor sempre va estar molt per davant de la dels seus contemporanis. En temàtica va explorar constantment la tensió entre una societat rural que s'extingia i la nova societat industrial i urbana. També en l'àmbit personal Dickens va ser un gran entusiasta de les noves tecnologies. Va optar per publicacions periòdiques (totes les seves novel·les primer van aparèixer per capítols); va viatjar arreu del Regne Unit fent lectures gràcies al ferrocarril; va anar de gira als Estats Units travessant l'Atlàntic amb un vapor, sempre al dia de les últimes notícies a través del telègraf, i va mantenir correspondències generoses gràcies a l'última invenció del seu temps: el correu regular.

Tot plegat fa que l'impacte de l'obra de Dickens encara sigui vigent avui en dia. Va ser el primer gran escriptor de la ciutat moderna i va descobrir com beneficiar-se dels avantatges dels mass media fent-se "famós", un altre gran acte de modernitat. Però principalment Dickens segueix sent popular perquè ens parla de veritats universals tan vigents avui com 200 anys enrere. Qui no sentiria empatia per un heroi que ha de lluitar contra la injustícia o la desigualtat social? Qui no coneix una ciutat amb racons on no vol posar els peus?

Més continguts de