Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La novel·lista resident a l'Empordà rep el guardó per 'Germans, gairebé bessons'

Maria Mercè Cuartiella guanya el premi Llibreter 2012

El Gremi de Llibreters de Catalunya distingeix la novel·la Germans, gairebé bessons amb el premi Llibreter de literatura catalana. El guardó en altres literatures és per a l'holandès Gerbrand Bakker.

Els llibreters catalans van reivindicar ahir el seu paper com a prescriptors premiant dues novel·les publicades per dues editorials petites que han confiat en autors amb poc ressò mediàtic. Germans, gairebé bessons , de Maria Mercè Cuartiella, premi Llibreter en la categoria de literatura catalana, és la primera referència de la col·lecció de narrativa contemporània de Brau Edicions. A dalt tot està tranquil , de l'holandès Gerbrand Bakker, guanyadora en l'àmbit d'altres literatures, és la novel·la que inaugura el catàleg de l'editorial Raig Verd.

Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, va destacar ahir que el premi Llibreter vol potenciar obres que "no han sigut prou valorades o que són poc conegudes". I aquest any l'aposta és més ferma que mai.

Cuartiella, nascuda a Barcelona l'any 1964 però resident a l'Empordà, va destacar ahir la transparència del premi Llibreter, perquè distingeix obres ja publicades. "Els del Gremi són gent molt valenta, perquè premien autors desconeguts i editorials petites", va reconèixer l'autora de Germans, gairebé bessons . Aquesta és la tercera novel·la de Cuartiella, que abans havia publicat Cuando las cosas van mal (1999) i Capitán Verne (2005), coescrita amb Joan Manuel Soldevilla.

El jurat ha valorat la capacitat de Cuartiella per "atrapar el lector amb una història absorbent i trepidant, viscuda per uns personatges reals, quotidians, que s'han de conformar a viure el seu destí amb desencís i solitud". La novel·la explica les peripècies de dos germans, el Joan i l'Ester, i la dona d'ell, per pagar un deute de joc. Només disposen de sis dies per fer front al pagament, però en comptes de posar-se d'acord per obtenir els 5.000 euros que deu el Joan, cada personatge tira pel dret de manera individual.

Cuartiella considera que els tres eixos de la novel·la són la relació entre els germans, el temps i els diners. "Entre germans s'hi estableix una relació d'igualtat que t'obliga al pacte perquè tu no esculls el teu germà", diu l'autora. Pel que fa al temps, contradiu aquells que diuen que es treballa millor sota la pressió del calendari, perquè, tot i que això obliga a prendre decisions, "no sempre el que s'escull és el millor". Sense revelar el desenllaç del llibre, Cuartiella concedeix que "el llast del passat és important en aquesta novel·la". Finalment, creu que els diners "defineixen la nostra posició en el món i la relació amb els altres".

Jardiner, patinador i novel·lista

L'aposta pel talent poc conegut també és evident en la decisió de premiar Gerbrand Bakker, un escriptor holandès nascut l'any 1962 que combina la creació literària amb feines com a jardiner i monitor de patinatge de velocitat.

Bakker va debutar com a novel·lista per a adults el 2006 amb A dalt tot està tranquil , l'obra que aquest any ha publicat en català i en castellà l'editorial Raig Verd. La novel·la, traduïda a una dotzena de llengües, està construïda a partir del monòleg interior d'un granger holandès que té cura del seu pare malalt. "El granger instal·la el pare al pis de dalt, pensant que morirà en una setmana", explica Bakker. Tot i ser una història en què el paisatge holandès hi és molt present, el llibre ha rebut premis premis a diferents països, davant la sorpresa del mateix autor. "Això demostra que en el llibre hi ha alguna cosa que parla per a tothom, un tema universal capaç de creuar fronteres", diu Bakker.

Els premis Llibreter 2012 es completen amb el guardó al millor àlbum il·lustrat, que el jurat ha atorgat a El autobús de Rosa , dels italians Fabrizio Silei i Maurizio A.C. Quarello, publicat per Barbara Fiore Editora. Es tracta de la història d'un avi afroamericà que porta el seu nét a veure l'autobús en què Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un home blanc. Els dibuixos són versions de quadres del pintor Edward Hopper.

Més continguts de