Martha C. Nussbaum reclama la llibertat de consciència

BarcelonaLa crítica del fanatisme religiós aliè amaga “una prepotència que es disfressa d’amor per l’homogeneïtat i que en realitat té por de la diversitat”. Aquesta és la premissa que guia la conferència de la filòsofa Martha C. Nussbaum Llibertat de consciència. “Les democràcies actuals coneixen avui dia un estat de por inspirat en gran mesura per l’augment de la diversitat religiosa -explica-. De la mateixa manera que als Estats Units del segle XIX es va estendre el pànic a la immigració catòlica i persones sensates en altres àmbits van començar a demonitzar els catòlics en conjunt al·legant que la seva religió no era compatible amb la democràcia, avui, a l’Amèrica del Nord i especialment a Europa, tornen a sentir-se les mateixes generalitzacions grolleres contra l’islam i els musulmans”.

Durant les últimes tres dècades Nussbaum s’ha consolidat gràcies a assajos com Sense ànim de lucre (Arcàdia, 2011), en què defensava la importància de les humanitats al món contemporani, i Emociones políticas (Paidós, 2014), on es preguntava per què l’amor és important per a la justícia. Davant del panorama d’intolerància que dibuixa a Llibertat de consciència -que l’ARA ofereix el cap de setmana que ve per 6 euros- la nord-americana argumenta que l’únic antídot contra la por passa per recuperar “la llarga tradició del respecte igualitari per la consciència de cadascú, una tradició que va tenir una gran influència en la formació de les grans institucions europees i nord-americanes, però que sovint es fa més visible en la discrepància que en l’observança”. Per a Nussbaum, cal garantir “de manera igualitària la llibertat de consciència”. Al text presenta els dos enemics principals del que ella defensa. El primer és l’institucionalitzador: “Aquesta persona pensa que, per garantir l’ordre i la seguretat, cal comprometre’s públicament amb una tradició religiosa dominant”. Ho il·lustra recordant que durant el segle XX alguns mestres d’escola pública solien “colpejar, de vegades amb acarnissament, els escolars catòlics que no volien recitar la versió protestant dels manaments”.

El segon enemic és l’antireligiós, per al qual “totes les religions haurien de ser fora de l’esfera pública, i no per raons d’igualitarisme o de llibertat, sinó perquè la religió és un element pertorbador, una relíquia dels temps precientífics i una font de conflictes”. Nussbaum demostra que un dels perills de l’antireligiós és que tracta amb especial duresa les minories religioses. Els partidaris d’aquest plantejament, segons recorda la filòsofa, tampoc “no respecten gaire la consciència individual, almenys si s’exerceix en l’àmbit religiós”.

Assajos de primer nivell en format breu

L’ARA mostra una vegada més el seu compromís amb el pensament contemporani oferint una selecció de les conferències més importants que han tingut lloc en els últims anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La col·lecció Breus, que és bilingüe -en català i l’idioma original del ponent, majoritàriament anglès- presentarà durant les setmanes vinents diversos textos de primer nivell.

El cap de setmana que ve es podrà aconseguir, per només sis euros, una de les últimes conferències de l’escriptor Antonio Tabucchi, El futur de l’atzar, en què es fixa en la fragilitat d’alguns dels enunciats polítics actuals. Els dies 13 i 14 de juny es presentarà Ulisses després d’Homer, de Claudio Magris, en què l’assagista de Trieste analitza un dels poemes fundacionals de la literatura occidental: l’ Odissea és el “poema de l’absència”, però també el de “l’astúcia que aconsegueix que la manca es torni una arma per sobreviure”.

El 20 i 21 de juny l’ARA oferirà un altre text d’actualitat, El compromís, de la filòsofa Marina Garcés, i una setmana més tard Tecnologia, progrés i l’impacte humà sobre la Terra, de John Gray. Els tres últims títols de la col·lecció seran Democràcia, tecnologia i societat, d’Evgeny Morozov, La violència, de Michela Marzano, i Democràcia i diversitat religiosa, de Charles C. Taylor.