Martí Anson, un artista que també fa de botiguer

BarcelonaEspècies d’espais, l’exposició del Macba amb què el comissari Frederic Montornés es capbussa en el llibre homònim de Georges Perec, ha resultat una experiència més complexa i sucosa que l’exhibició d’un conjunt d’obres d’art. La mostra estarà en cartell fins al 31 de gener, i dues de les peces exposades ja van capgirar el racionalisme de l’arquitectura de Richard Meier: el mateix muntatge, obra del despatx d’arquitectes Maio, converteix el rigor de les sales del museu en les habitacions d’un pis dels anys 70, i l’obra de Lúa Coderch consisteix en un forat en un mur, que connecta el museu amb l’exterior.

A més, Espècies d’espais és una exposició que funciona amb diferents temps, ja que en plena exposició va obrir les portes els primers dies de novembre al local de l’antiga ferreteria Balius al Poblenou La botiga de l’Anson (Pallars, 175. Dilluns, dimecres i divendres, de 17 a 20 h), un treball de l’artista Martí Anson que Montornés ja va anunciar quan va obrir l’exposició i que ha arribat a bon port. Per desenvolupar l’apartat de la mostra dedicat a l’apartament s’hi poden veure diversos mobles industrials que Anson ha creat a partir dels que el seu pare, Joaquim Anson, va dissenyar als anys 70. “Vaig pensar de seguida en el Martí perquè té una obra de l’any 2002 titulada L’apartament [una maqueta a escala real d’un pis de 30 metres quadrats dissenyat saltant-se la distribució lògica dels espais]. També per com treballa el tema dels mobles. Quan el Martí em va proposar que, en lloc de fer un apartament al Macba, obriria una botiga a peu de carrer on es venen els mobles, ho vaig trobar fantàstic, perquè és una altra manera de parlar d’un espai. No se’n parla a partir de com és realment aquest espai sinó a partir de com es vesteix”, explica Montornés, que també creu que és important que la mostra tingui un altre espai fora del museu: “Per venir fins aquí has de travessar molts dels espais dels quals es parla a l’exposició: els immobles, els carrers i els barris. En definitiva, has de travessar la ciutat. És una invitació a reflexionar sobre els espais que travessem cada dia i als quals normalment no fem cas”.

Obres d’art que són com mobles

“És un projecte viu, no s’acaba. Va arrencar el 2010 i el porto en paral·lel a altres projectes. Aquí apareixen com a mobles però és com si jo tingués una empresa de mobles dins el món de l’art i els cedeixo a diferents espais”, diu Anson sobre aquestes peces, que es venen a la seva galeria. Pel que fa als mobles del seu pare, en va fer rèpliques exactes el 2011 i en va recollir la història en un llibre. Vistos amb distància i després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els mobles que Joaquim Anson va fer per a diversos amics i les seves famílies i per a ell mateix es poden veure com una reivindicació de la càrrega política del cooperativisme d’on van sorgir i un qüestionament de la figura tradicional del dissenyador. “Primer en vaig fer rèpliques i després el procés va evolucionar com van fer-ho els mobles dels anys 60 als 70. Quan van arribar els anys 70, el meu pare va tenir el problema d’industrialitzar els mobles i jo ara he fet aquest pas. A partir d’un sistema mecanitzat, et pots muntar els mobles”, afirma Anson. A més, quan el plafó on hi ha les peces queda buit, es pot penjar a la paret com si fos una altra obra d’art.

Martí Anson ha abordat aquest treball com si fos un autèntic botiguer: a La botiga de l’Anson també s’hi poden trobar ceràmiques de l’artista i altres complements per a la llar, com el llum de l’estudi Maio, les teles estampades de FerranElOtro, Fito Conesa i Pilar Cruz, Gelen Alcántara, Antoni Hervàs, Javier Peñafiel i Mery Cuesta; un gravat de l’estudi Eldital’ull i una sèrie de fotografies de Pere Grimau. La botiga de l’Anson estarà oberta fins al 15 de gener i un dels mobles de l’artista s’incorporarà a les sales d’Espècies d’espais.