Publicitat
Publicitat

CASTELLS

Els Castellers de Sants tanquen temporada amb la millor actuació de la seva història

Els Minyons de Terrassa no poden amb el tres de deu

Els Minyons de Terrassa van veure frustrat ahir el seu tram final de temporada ensopegant dues vegades amb el tres de deu emmanillat. Els Castellers de Sants van brillar amb llum pròpia.

De vegades, les sensacions d'una diada poden marcar la valoració final de tota una temporada. Tant han perseguit els Minyons el tres de deu amb folre i manilles durant aquesta campanya que la no consecució de l'objectiu tinta l'any amb tons de derrota. La decepció i les conseqüències de dues dures llenyes de gamma extra van fer caure, ahir, el registre dels malves i van fer lluir uns Castellers de Sants que van aprofitar l'oportunitat per tancar l'any segellant la millor actuació de la seva història. L'havien anunciat per la festa major, al juliol, i se'n va parlar per Sant Fèlix, a l'agost, però no va ser fins l'últim cap de setmana d'octubre que vam poder veure la feina feta pels malves amb el magne tres de deu amb folre i manilles. L'anunci afegit del quatre de deu donava a la diada de diumenge un atractiu innegable.

La cara més amarga

Els castells, però, son imprevisibles i després de les grans proves durant els últims assajos, la plaça els va mostrar la cara més amarga. Els Minyons van atacar el tres a primera ronda. Van alçar-lo exercint una lluita constant, gaudint de moments dolços, en què tot semblava fet i aturant dures sotragades. Però arribats a la màxima alçada que mai ha assolit un casteller, les forces van fallar i el tres va cedir per la part del mig. Tant el van tenir a tocar els Minyons -van col·locar-hi l'acotxadora- que van voler una segona oportunitat, però la fortuna els va tornar a deixar sols tramant una dura caiguda en la segona temptativa. El tres va repetir el mateix aspecte però va tremolar abans i es va trencar quan els dosos s'hi acabaven de col·locar. Les baixes de l'estructura van rebaixar les expectatives fins als vuit pisos, cosa que els va fer substituir el cinc de nou i el quatre de deu amb folre i manilles pel dos de vuit i el quatre de vuit.

Els Castellers de Sants van aprofitar l'oportunitat per recuperar completament els castells de nou pisos. Havien ensopegat amb el tres a la diada local, però l'havien carregat a Vilafranca. Tota la sort que va faltar als Minyons va ser recollida pels del barri ferroviari de la ciutat comtal. Van descarregar el cinc de vuit a la primera ronda amb un gran domini i van reunir totes les forces per completar el primer tres de nou de l'any. Tot i els nervis inicials, el castell es va mostrar plenament serè en els moments decisius, garantia més que suficient per poder-lo gaudir durant la descarregada. Amb la feina feta, encara van buscar un últim premi: van carregar un quatre de nou, lluitat fins a l'agonia, que va acabar ensorrant-se quan ja el tenien a tocar.

Els Castellers de Barcelona van aparcar l'atac al quatre de nou amb folre per la temporada que ve. Van repetir la tripleta de castells de vuit dominant un cop més el tres i consolidant el seu control en les estructures del dos i del quatre. La festa no va ser completa, ja que l'espadat de sis amb què volien posar punt final a la temporada es va trencar instants abans de ser coronat.

Més continguts de