Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Mor Donna Summer, la reina de la música disco, als 63 anys

La cantant de 'Hot Stuff', 'I Feel Love' o 'On the Radio' ha mort avui a Florida a causa d'un càncer

Donna Summer (Dorchester, 1948 - Florida, 2012), la cantant que va arrasar a les pistes de ball amb els seus èxits als anys 70 i els primers 80, ha mort avui a Florida a causa d'un càncer. En un comunicat, la família de l'artista ha dit que ha estat amb ella fins l'últim moment i que, malgrat el dolor que els causa la pèrdua, estan "en pau celebrant la seva extraordinària vida" i el "llegat" que deixa a la humanitat.

Summer va aconseguir la popularitat amb 'Hot Stuff', 'MacArthur Park', 'Love to Love you Baby', 'I Feel Love' i 'On the Radio', entre moltes altres cançons. Per això la van anomenar "la reina de la música disco". Va guanyar 5 premis Grammy per 'hits' tan icònics com 'Last Dance', 'Hot Stuff' i 'Bad Girls'. Als anys 80 va continuar el seu lideratge de vendes amb temes com 'She Works Hard for the Money' i 'This Time I Know it's for Real'. De fet es considera que, amb el seu productor, Giorgio Moroder, van definir la música 'dance' als anys 70 i van influir en músics com Duran Duran i David Bowie. Fins i tot Beyoncé i Madonna han utilitzat les seves famoses tonades. 

Summer –de nom real LaDonna Adrian Gaines– va començar la seva carrera de molt jove. Als 8 anys cantava a la seva parròquia i als 18 formava part del musical 'Hair'. Això la va portar a viatjar de gira per Europa i va entrar a treballar l'òpera de Viena. Separada, amb una filla i un cognom nou (va agafar el Sommer del marit i el va traduir), de tornada a casa, el 1974, va gravar el seu primer àlbum, 'The Lady of the Night', que incloïa el primer 'hit', 'The Hostage'. Va seguir creixent el seu èxit, que barrejava el soul amb ritmes europeus –el conegut com a so de Munic, que representava el compositor Giorgio Moroder, amb qui faria un tàndem d'èxit–, la seva veu de mezzosoprano i els ritmes disco. Fins i tot va arribar a popularitzar un format d'enregistrament, el 'maxi-single'.

A finals dels setanta es va voler allunyar de la seva vessant més sensual i es va acostar al radicalisme religiós, i tot i que va tornar a triomfar amb el vídeo de 'She Works Hard for the Money'. Als 80 va descantant-se cap al pop, seguint la caiguda de la música disco. Va fer temes amb Quincy Jones i amb Bruce Springsteen. A finals dels 80 va reaparèixer amb 'Another Place and Time' i als 90, després d'un silenci llarg, va treure 'I Will Go with You'. Fins al 2008 no va publicar nou disc, on experimentava amb ritmes llatins, 'Crayons'.

La cantant havia mantingut la seva malaltia en secret i, segons el portal TMZ, estava treballant en un nou disc.

Etiquetes

Més continguts de