Publicitat
Publicitat

OBITUARI

El cantant britànic va ser un dels components dels Bee Gees

Mor Robin Gibb, heroi del pop vocal i de la música disco

Robin Gibb va morir diumenge a causa d'un càncer. El cantant britànic, de 62 anys, va formar amb els seus germans Maurice i Barry el grup Bee Gees, autors de la banda sonora de Febre del dissabte nit.

Amb pocs dies de diferència han desaparegut dues llegendes de la música disco. Dijous va morir Donna Summer, la gran reina de les pistes de ball de finals dels 70. Diumenge, a Londres, un càncer de colon va acabar amb Robin Gibb, un dels tres vocalistes dels Bee Gees, el grup que va contribuir a popularitzar la música disco arreu del món gràcies a l'èxit de la banda sonora de la pel·lícula Febre del dissabte nit (1977).

Però la discoteca no era l'únic hàbitat natural de les cançons de Robin, Maurice i Barry Gibb. De fet, els Bee Gees van començar als anys 60 com a grup de pop vocal, i la seva evolució posterior és una de les més sorprenents de la història del pop.

Harmonies fraternals

Robin Gibb i el seu germà bessó Maurice van néixer a l'illa de Man el 22 de desembre del 1949, tres anys després que Barry. Tots tres van emigrar a Austràlia el 1958 amb els seus pares. Encara eren uns marrecs quan van enregistrar les primeres cançons, compostes per Barry, i van tenir el seu primer èxit: Spicks and specks . El 1966 van tornar al Regne Unit i van contactar amb l'australià Robert Stigwood, un controvertit productor que es movia sense gaires escrúpols per l'escena londinenca i que treballava amb The Who i Cream. Stigwood va apostar decididament pels Bee Gees i el febrer del 1967 el grup va signar un contracte amb la discogràfica Polydor.

L'èxit va ser pràcticament immediat amb senzills com New York mining disaster 1941 i To love somebody , catapultats per la conjunció harmònica de les veus dels tres germans. Els problemes també van aparèixer de seguida. Barry era el compositor principal, però Robin començava a participar cada vegada més en l'autoria de peces com ara Words i Massachusetts . A l'àlbum Idea (1968), Barry i Robin es repartien la veu principal en la majoria de cançons i era difícil atribuir el lideratge a un sol germà. Robin, per exemple, conduïa I started a joke , una estranya balada que sembla cantada des del punt de vista del diable. La tensió entre els germans es va fer insuportable quan Robin va acusar Stigwood d'afavorir Barry. La baralla va acabar el 1969 amb Robin marxant del grup i publicant en solitari l'àlbum Robin's reign (1970).

La separació va durar poc més d'un any. A finals del 1970 els tres Gibb van tornar a treballar plegats i van publicar 2 years on , i uns mesos després Trafalgar (1971), que incloïa la cançó How can you mend a broken heart?

Tot i que l'activitat discogràfica del grup va continuar sent frenètica, els temps de glòria van quedar enrere. Calia un canvi d'aires. El 1974 el so de Filadèlfia ja havia demostrat el poder de combinar el soul i el pop amb arranjaments orquestrals, i a Nova York començaven a rodar les primeres mostres de música disco. Stigwood i els Bee Gees es van posar en les mans del productor Arif Mardin, que els va introduir en el soul.

Benvinguts a la pista de ball

La primera conseqüència va ser l'àlbum Mr. Natural (1974). La segona, canviar el Regne Unit per Miami i enregistrar Main course (1975), el primer àlbum pròpiament disco dels Bee Gees i també el primer en què Barry feia servir el falset de manera sistemàtica. A partir de l'èxit de la cançó Jive talkin' , la història es va precipitar. Els Bee Gees van muntar un estudi a Miami i es van endinsar a la discoteca. El 1977 els van demanar unes cançons per a la banda sonora de Febre del dissabte nit i mig món els va saludar com a reis de la pista gràcies a temes com Stayin'n alive .

Els Gibb van sobreviure a la fi de la música disco tornant al pop i component èxits per a Barbra Streisand, Dolly Parton, Diana Ross i Celine Dion, entre d'altres. Robin també va publicar alguns àlbums en solitari, però aquesta vegada el grup es va mantenir junt fins a la mort de Maurice, el 2003. L'últim treball de Robin va ser The Titanic requiem , un homenatge clàssic a les víctimes del Titanic compost amb el seu fill Robin John.

Més continguts de