El polèmic cas del patrimoni de Muñoz i Ramonet, al 'New York Times'

New York Times parla avui del disputat patrimoni de l'empresari Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 1912 - Suïssa, 1991) i de la batalla legal entre les seves filles i l'Ajuntament de Barcelona. El diari també detalla com l'empresari, que es va enriquir poc després de la Guerra Civil amb diferents negocis, va acumular un gran nombre d'obres d'art. Al seu testament, Muñoz Ramonet va cedir en herència a l'Ajuntament de Barcelona el seu palauet del carrer Muntaner de Barcelona, que conté valuoses obres artístiques, però les seves quatre filles van reclamar el llegat com a propi i es van negar a lliurar-lo al consistori. Això va motivar que la Fundació Julio Muñoz Ramonet interposés una demanda per exigir el patrimoni que l'industrial havia donat en el seu testament, amb la qual va aconseguir que el jutjat de primera instància i després l'Audiència de Barcelona li donessin la raó.

Després de la decisió de l'Audiència de Barcelona de gener del 2009, les quatre filles de Muñoz Ramonet van interposar dos recursos per infracció processal i de cassació davant el Suprem que l'alt tribunal va rebutjar el mes de març del 2012, la qual cosa va confirmar el consistori com a beneficiari de l'herència artística.

El passat agost, el consistori va interposar una querella contra les filles de l'empresari per reclamar el conjunt d’obres artístiques que l’industrial barceloní va deixar en herència a la ciutat. La denúncia respon a la constatació de sostracció i falta d’entrega de 853 peces d’un total de 1.364. Són peces importants. Hi ha, entre altres, pintures de Rembrandt, Goya, El Greco, Velázquez, Sorolla o Fortuny.