Publicitat
Publicitat

MÚSICA

PJ Harvey reviu l'esperit contestatari del seu últim disc acompanyada de John Parish i Mick Harvey

Vestit blanc, ànima negra

La cantant britànica ha repassat quasi de manera íntegra 'Let England Shake', el seu desè disc, en un ambient respectuós amb el seu repertori, que ha anat creixent en intensitat i ha acabat amb 'Big Exit' i 'Meet Ze Monsta'

PJ Harvey ha sortit a l'escenari cinc minuts tard, lluïnt un vestit blanc fantasmagòric (reminiscència de White Chalk) i una corona de plomes al cap. Acompanyada de Mick Harvey (Bad Seeds), John Parish i Jean-Marc Butty, Harvey ha enfilat Let England Shake i The Words That Maketh Murder, aferrada a l'autoarpa i amb solemnitat, remarcant cada gest amb contenció, el camí invers que va seguir Jarvis Cocker en l'esperat -i gens decebedor- retorn dels Pulp de divendres a la nit.

Després de C'Mon Billy, Harvey s'ha penjat una guitarra elèctrica blanca i ha tocat The Glorious Land, i després d'una petita incursió en el seu penúltim disc, The Devil, ha retornat a Let England Shake amb The Last Living Rose. Decidits a defensar amb dents, ullals i queixals l'últim disc, el quartet ha tocat All and Everyone, The Colour of the Earth, In The Dark Places i Written On The Forehead. La interpretació de Harvey, en el punt just d'expressivitat, no ha anat acompanyada de cap altre comentari que l'agraïment al públic. "Thank you. Muchas gracias", ha dit en tres ocasions.

Potser els seguidors de Harvey s'esperaven que el repertori de la nit s'hagués aturat una mica més la dècada dels 90. Això no ha passat fins al tram final de concert, el més elèctric, on han sonat The Sky Lit Up i Angelene, d'un dels seus millors discos, Is This Desire (1998) i Meet Ze Monsta, de To Bring You My Love (1995), combinades amb noves cançons com Bitter Branches i On Battleship Hill. PJ Harvey ha desplegat un cop més la negror de les seves cançons amb una posada en escena ingràvida, quasi sobrenatural. I sense cap bis.

Més continguts de