Rafael Patxot, mecenes discret i ambiciós

Girona“No hi ha hagut cap mecenatge tan vast, tan profund, tan intencionat i tan intel·ligent com el que oferí a la cultura catalana Rafael Patxot i Jubert”, va escriure Josep Iglésies a Serra d’Or el 1963, just un any abans de la mort a Ginebra d’aquest científic i humanista singular nascut el 1872 a Sant Feliu de Guíxols. Potser per això, l’exposició inaugurada ahir per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a l’Espai Santa Caterina de la Generalitat a Girona es planteja com un acte de mecenatge emulant la multiplicitat d’iniciatives culturals, socials i científiques que va impulsar Patxot. Cinc artistes visuals hi presenten obres inspirades en alguna de les facetes d’aquest personatge polièdric “i injustament poc conegut”, afirma Jordi Soler, un dels comissaris de la mostra.

Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home es podrà visitar fins al 30 d’abril i, més que tancar la commemoració del cinquantenari de la seva mort -farcit de conferències, sessions acadèmiques, jornades tècniques, taules rodones i publicacions de llibres i monografies-, “hi donarà continuïtat”, apunta Soler. Després de Girona, l’exposició viatjarà a Granollers, Lleida i Sant Feliu de Guíxols, per aterrar el 2016 al Palau Robert de Barcelona.

L’objectiu és “apropar als ciutadans la persona discreta i l’intel·lectual compromès, i situar-lo al lloc que es mereix en la història”, assenyala Manuel Castellet, l’altre comissari. A part d’un bloc dedicat a la “Família” com a llegat, consta de cinc apartats més: “Mecenatge” -a partir de l’arxiu d’imatges de núvols creats per Patxot, Job Ramos ressalta la seva faceta de meteoròleg-; “Catalanitat” -basant-se en el dòmino, Jaume Pitarch dibuixa línies i recorreguts imprevisibles-; “Renúncia” -Roc Parés uneix art i tecnologia per reflexionar sobre la memòria-; “Tot un caràcter” -Carles Santos presenta Patxot amb el llenguatge dels grafiters- i “Exili” -Ana García-Pineda remarca la importància del binomi mort-vida-. Cada bloc és delimitat per un element carregat de simbolisme: una porta. I és que el mecenes es va fer portar a l’exili suís la porta de la seva biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, que també es pot contemplar a la mostra.

Catalanista de pedra picada

Industrial, astrònom, meteoròleg, humanista, bibliòfil i mecenes cultural i científic, Rafael Patxot va estudiar a París, Londres i Cambridge. Catalanista de pedra picada, es va relacionar amb Joan Maragall, Pompeu Fabra i Antoni Maria Alcover. Entre el gran volum de les seves aportacions destaquen la creació de l’Observatori Català d’Astronomia, el Cançoner Popular de Catalunya, l’Estudi de la Masia Catalana, els treballs de nefologia, l’inici de la publicació de Les quatre grans cròniques, i l’edició de Sobiranes de Catalunya i de la col·lecció Lectures d’infants.