Publicitat
Publicitat

CINEMA

Roman Polanski, un déu salvatge

Grans ovacions per a la pel·lícula 'Un dios salvaje', el film que el director ha estrenat a la Biennal de Venècia i en què va treballar mentre estava en arrest domiciliari. Polanski no ha viatjat a Venècia.

Grans aplaudiments a l'última pel·lícula de Roman Polanski, Un déu salvatge, obra de la dramaturga francesa Yasmina Reza, una història que se sosté sobre les espatlles de quatre enormes actors: Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly. Els tres últims han homenatjat avui, a l festival de cinema de Venècia,  Polanski, absent a la Biennal, al qual atribueixen tot el mèrit del fantàstic resultat d'una pel·lícula que funciona com un mecanisme de rellotgeria i en què cada frase i cada moviment està estudiat fins al mínim detall . "És una història increïblement complexa", ha explicat Winslet en la roda de premsa de presentació de la pel·lícula, que competeix en la secció oficial de Venècia.

Una història sobre dues parelles que s'enfronten després d'una baralla dels seus fills d'11 anys i que es desenvolupa gairebé íntegrament al saló de la casa d'una de les parelles. "Era una mena de confinament, en una habitació, però amb un munt de gent i molt d'equip, així que l'ús del espai estava estudiat fins l'útlim detall", concreta Waltz. 

El conegut text de teatre de Yasmina Reza adquireix una dimensió diferent en mans de Polanski i dels seus quatre protagonistes. Només uns canvis: diàlegs encara més àcids i histriònics que en la peça teatral, lleugeres variacions d'estructura i algunes escenes a fora del saló en què tot es desenvolupa per donar una mica d'oxigen a la gran pantalla. L'obra de teatre acaba de manera totalment diferent, en la desolació total. Però Polanski volia alguna cosa més oberta. "Per mi va ser difícil, però he intentat respondre al seu univers", ha assenyalat Reza. Perquè si alguna cosa tenien clar tant la coguionista com els actors és que estan encantats d'haver participat en un projecte amb Polanski i de fer tot el que ell volia. "Si et crida Polanski per a qualsevol projecte no dius que no", afirma, rotunda, Winslet. Més divertit és Reilly: "Quan Roman et crida, després d'aixecar-te de terra, dius que sí". I més delicat, Waltz: "Estimo Roman Polanski i l'admiro".

Més continguts de