Publicitat
Publicitat

TEATRE

El muntatge d'esquetxos 'En la Luna' es representarà durant cinc dies al Lliure

Sanzol recrea a la Lluna els records de la Transició

Alfredo Sanzol viatja als orígens de la memòria en el muntatge que avui aterra al Lliure de Gràcia. A través de 15 esquetxos, En la Luna se submergeix en uns records d'infantesa ambientats en la Transició.

Vuit homes amb abric pujant un fèretre per unes escales. Aquesta imatge televisiva de l'enterrament de Franco és el primer record del dramaturg navarrès Alfredo Sanzol, que ha utilitzat els primers registres de la seva memòria com a punt de partida per escriure les quinze històries curtes d' En la Luna . "Els primers records tenen alguna cosa d'irreals, perquè no saps fins a quin punt són somiats o inventats", va explicar ahir Sanzol. Per explicar aquesta dimensió onírica, l'autor ha marxat a la Lluna, "un territori oníric" on les històries es desenvolupen "lliures dels condicionants de treballar en la realitat".

Amb aquest rerefons d'índole metafòrica (Sanzol està més interessat en els símbols que en la ciència-ficció) materialitzat en un típic paisatge lunar i un mural pintat per l'escenògraf Alejandro Andújar, En la Luna desplega un mosaic d'històries curtes ambientades en l'època de la Transició, que coincideix amb la primera infantesa de l'autor. "La Transició s'introduïa a casa nostra i influïa en els nostres pares -recorda Sanzol-. Hi havia moltes esperances de llibertat i molta por que aquestes esperances es frustressin, i en aquesta por hi ha el conflicte central de l'obra".

Reivindicació de l'esquetx

A En la Luna insisteix ("M'ho demana el cos") en el format de relats independents que Sanzol ja utilitzava en obres anteriors com Sí, pero no lo soy o Días estupendos . L'autor fins i tot s'atreveix a reivindicar "l'esquetx" com a gènere major, i considera que juxtaposar les històries curtes fa que sigui "més lliure" a l'hora de crear. "Les històries llargues tenen uns girs que demanen coherència, i la coherència és irreal", defensa. "A la vida les coses passen per juxtaposició, no de manera lineal o causal", conclou.

Entre aquestes històries curtes n'hi ha que són variacions sobre contes ( Los cabritillos ), relats sobre el fracàs d'un matrimoni (Interviu ) i incursions en el surrealisme ( El ventilador ). El to passa de l'acció (El atraco ) a la tragèdia (La fiesta ) en un conjunt d'esquetxos "molt diferents" que utilitzen l'humor "de manera no premeditada". En total són quinze històries que interpreten sis actors que canvien constantment de personatge, atmosfera i registre, perseguint els fantasmes de la memòria de Sanzol.

Google com a musa

Amb una mica de vergonya, Sanzol es confessa usuari habitual de Google com a eina d'inspiració. És una estratègia que ja va fer servir en obres anteriors i que, segons l'autor, "serveix per saltar-se la pàgina en blanc i endinsar-se en l'inconscient". A través Google, l'autor va conèixer la història d'un home que pintava planisferis i, sense saber per què, el va convertir en un dels portadors del fèretre de Franco, que acudeix a la cita amb la intenció d'aprofitar l'enterrament per cobrar la factura d'un planisferi pintat al Pardo.

En la Luna és una coproducció del madrileny Teatro de la Abadía que es representarà a Barcelona únicament durant cinc dies. El Lliure, per cert, va anunciar ahir que en principi es manté la representació que coincideix amb la jornada de vaga del 29 de març, tot i que no ho sabran del cert fins al moment de la funció.

Més continguts de