Publicitat
Publicitat

Sergi López: "L'ofici de fer de pallasso, d'actor, sempre ha estat en crisi"

Estrenada en la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia, Tango libre , la segona col·laboració de Sergi López amb el director belga Frédéric Fonteyne, ens presenta l'actor vilanoví com un home que comparteix presidi carcerari i parella sentimental amb el seu millor amic. López rep l'ARA a l'Hotel Quattro Fontane de Venècia amb la recent descoberta que pot navegar per internet amb la Blackberry. "Ahir em van ensenyar a connectar-me i el primer que em va aparèixer va ser la web de l'ARA", diu López.

Com va ser l'experiència de ballar el tango davant la càmera?

Un repte i una motivació. Abans de fer Tango libre , pensava que el tango tenia un punt petulant, massa tècnic, però el Chicho Frumboli, que interpreta el mestre de tango de la pel·lícula, em va descobrir la força expressiva d'aquest ball. En tot cas, en el film només havia de demostrar que estava aprenent a ballar. Sabia que acabaria fent el ridícul, però el tango era fonamental per descriure el meu personatge: un home eixelebrat i impulsiu que, en el fons, té ànima i sentiments.

¿Pot la seva trajectòria internacional servir d'exemple per als joves que aspiren a ser actors en el moment actual?

Sempre dic que sóc un mal exemple per a la gent que comença a fer teatre o cine. He tingut molta sort! Primer em vaig trobar amb el Toni Albà i sense conèixer-lo de res em va convidar a fer teatre i em va ensenyar moltíssim. Després, sense voler fer cine, el Manuel Poirier em va oferir un paper i, cinc pel·lícules després, estava a Canes presentant Western . Això sí, per tenir sort l'has de buscar. Quan vaig marxar a París a estudiar teatre, sabia dir quatre coses en francès, però m'hi vaig llançar. Ser actor no consisteix només a fer-se fotos a Venècia; has de treballar els diumenges, pringar , deixar-te la pell en l'intent.

Com veu la crisi del sector?

L'ofici de fer de pallasso, d'actor, sempre ha estat en crisi. Per nosaltres, tenir garantits dos mesos de feina ja és tot un èxit. Ara la crisi està picant fort. La pujada de l'IVA farà mal al sector, però hi ha altres feines més estables, d'oficina, que encara es veuran més afectades. El problema són les veus demagògiques que parlen de la cultura com una cosa prescindible, retallable. Els poderosos estan aprofitant la conjuntura actual per colar-nos un gir cap a la dreta brutal. I el més perillós és que el poble acabi resignat davant d'aquesta situació.

Més continguts de