Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Hi havia una vegada el Festival de Sitges

Els contes de fades fan de fil conductor de la jornada de diumenge del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

La cinquena jornada del Sitges Film Festival va tenir els contes de fades com a fil conductor, i no només per la projecció de Les contes de la nuit, la recreació a mig camí entre l'animació en 3D i les ombres xineses que Michel Ocelot ( Kirikou i la bruixa) fa de contes tradicoonals europeus, americans, africans i asiàtics. Bona part de la resta de cintes projectades diumenge van oferir diferents visions, clàssiques, crues o urbanes, de contes de fades.

Una d'elles va ser Verbo, el debut en llargmetratge del director madrileny Eduardo Chapero-Jackson, realitzador dels curts Contracuerpo (2005), Alumbramiento (2007) i The End (08), que sumen 150 premis recollits en festivals de tot el món. La cinta és un relat d'autoafirmació personal al voltant d'una adolescent desorientada, narrat en clau fantàstica i amb estètica hip-hop, que se serveix de l'estructura clàssica de l'heroi que ha de superar proves. La cinta, tan personal com simple, i amb diàl·legs rimats com en les cançons de rap, té tot els ingredients per convertir-se en un èxit entre els adolescents propers al món del hip-hop.

Per la seva banda, la realitzadora francesa Marina de Val ( Dans ma peau, 2002; Ne te retourne pas, 2009) va revisar discretament el conte de Polzet a Le petit poucet. La cinta, de factura naturalista en la major part del film, emfasitza els aspectes més crus i cruels del conte de Perrault, i el converteix en un al·legat a favor del vegetarianisme.

Finalment, el xinès Tony Ching Siu-tung va presentar la tediosa The sorcerer and the white snake, un conte de dimonis i bruixots que mesclava les espectaculars lluites d'arts marcials marca de la casa, amb efectes especials d'animació per ordinador bastant poc aconseguits.

Ching Siu-tung, director hongkonguès de les trilogies Una història xinesa de fantasmes (87-91) i The Swordsman (90-93), director d’efectes en els Jocs Olímpics de Pequín i coreògraf de títols com Hero (2002) i La casa de les dagues voladores (2004), va rebre a Sitges el premi La màquina del temps del festival, com a reconeixement a tota la seva trajectòria.

Etiquetes

Més continguts de