Sobre la neurosi de la mestressa de casa
BarcelonaFer la llista de la compra és útil per no deixar-se la costella de porc dels fideus a la cassola o les ametlles de la picada del fricandó. Fer la llista de coses pendents pot ser útil per fer-les, o perquè segueixin pendents. Però quan la vida quotidiana s’organitza de cap a peus amb llistes es produeix el que els psiquiatres consideren una obsessió neuròtica, darrere de la qual molt probablement hi ha altres alteracions psicològiques.
L’autora de La llista, la canadenca Jennifer Tremblay, ve a fer una denúncia del model femení de la societat benestant, en què s’exigeix a les dones ser eficients per respondre a les necessitats de la família sense tenir-les en compte. La mare que protagonitza el monòleg de Laia Marull viu en un estat d’insatisfacció absoluta i constant. I fa llistes. Es va equivocar anant a viure al camp. El paisatge l’oprimeix. Se sent sola i angoixada per la responsabilitat d’atendre els seus tres fills i la casa. Perquè tot funcioni. Per preservar l’ordre. L’excés de responsabilitat la portarà a sentir-se culpable de la mort de la seva veïna i única amiga. Algú completament oposat a ella. De fet, ens agradaria saber més de la Caroline, aquest personatge absent.
La llista es una funció que vol reflectir la buidor i l’opressió de la vida construïda sobre la superficialitat, el somni prefabricat. Va tenir un gran èxit al Canadà, però se surt de l’obra pensant que el que necessita aquesta dona és relaxar-se. Ens sembla un personatge sense profunditat. El dibuix d’un perfil sense arestes ni complexitats, per bé que l’exposició ambiciona una poètica escènica remarcada per les projeccions i la música.
La tasca, doncs, de l’actriu passa per omplir-la de ressorts emocionals que generin empatia. Laia Marull se’n surt només a mitges. La coreografia d’accions i moviments que desplega sota les ordres de la directora, Allegra Fulton, que justament va estrenar com a actriu la versió en anglès de l’obra, té algun punt d’artificial, de programada, de mecànica. Estem segurs que les funcions ajudaran l’actriu a descobrir la veritat oculta del personatge i a exhibir-la, tot i que això no creiem que el faci gaire més interessant.
