The Corrs, la fórmula inesgotable del pop folk celta

Calella de PalafrugellNingú no hauria dit que feia una dècada que The Corrs no tocaven junts sobre un escenari. L'any 2005, van decidir prendre's un descans després de quinze anys de carrera musical intensa en què van publicar cinc discos d'estudi i van aconseguir ser els abanderats del pop-rock amb tocs de música celta. El concert que van oferir dilluns a Cap Roig estava emmarcat, oficialment, dins la seva gira de retorn i significava la presentació del seu sisè disc, 'White light' (2015), però extraoficialment és com si mai haguessin marxat.

Els irlandesos formen part d'aquella dimensió mental comuna en la qual tots guardem les cançons que escoltem, de forma volguda o no. I els quatre germans Corr –Andrea (veu, flautes), Sharon (violí, veus), Caroline (bateria) i Jim (guitarra, teclats)– signen moltes d'aquestes cançons, pop 'mainstream' de manual ancorat en els anys 90, capaces de conquerir radiofórmules, minuts de televisió i arribar a un públic intergeneracional, com el que va penjar el cartell d'entrades exhaurides a l'auditori de Calella de Palafrugell; és a dir, 2.100 espectadors.

Davant un públic familiar i majoritàriament madur, The Corrs van repassar alguns dels seus temes més coneguts com 'Give me a reason', 'Forgiven not forgotten' o 'What can I do', que van copar la primera part del concert. Des del primer minut, el so va ser rodó i sòlid, buscant una certa grandiloqüència, però sense excessos. La llum de la lluna, que lluïa gairebé plena, també va fer acte de presència i semblava jugar amb la gran cortina platejada que dominava l'escenari. "Qui l'ha posat allà?!", va preguntar al principi del concert Andrea Corr assenyalant-la.

Els nous temes de la banda, amb tornades menys previsibles i una certa complexitat melòdica, van aportar matisos en una fórmula musical que en viu mai va deixar, però, la zona de confort. Bona mostra van ser 'Stay' i 'Ellis Island', peça dedicada als immigrants irlandesos als Estats Units, que van brillar dins un bloc central en què The Corrs van explorar el seu ADN irlandès en un format 'unplugged' que va descobrir el joc entre les harmonies vocals, el violí i les flautes. També van sonar peces d'inspiració tradicional, com les instrumentals 'Lough Erin' i 'Joy of life', i 'Buachaill on Eirne', cantada íntegrament en gaèlic.

En la darrera part del concert, que es va apropar a les dues hores de durada, es van tornar a electrificar per interpretar els 'hits' 'Only when I sleep', 'Dreams' –de Fleetwood Mac–, 'I never loved you anyway', 'So young', i Breathless', ja al bis, que van ser molt celebrades per un públic entregat als irlandesos.