Viatge a l’Europa crítica que s’ho qüestionava tot
Josep Casals recorre el segle XX amb grans pensadors a ‘Constelación de pasaje’
BarcelonaQuan l’editor Jorge Herralde va presentar Constelación de pasaje. Imagen, experiencia, locura (Anagrama), del filòsof i doctor en història de l’art Josep Casals, va demanar als periodistes que s’aixequessin i es traguessin el barret. “És una obra inaudita, d’una enorme erudició”, va dir. Casals (Barcelona, 1955) va confessar que després de l’esforç té insomni: són 1.084 pàgines en què l’autor relaciona Offenbach, Manet, Rimbaud, Gauguin, Duchamp, Duras, Genet, Foucault, Benjamin, Baudelaire, Nietzsche, Mallarmé... El treball ha hagut de ser titànic per elaborar aquesta obra, que no és lineal i en què l’autor ha elaborat una densa xarxa enllaçant els pensaments dels grans esperits crítics del segle XX.
“No vol ser un llibre de receptes ni de teoria moral”, diu Casals. És un passeig, esquitxat d’interrogants i imatge, per Munic, Berlín, Praga, Budapest i Sant Petersburg. Aquest viatge per una Europa que ja no existeix comença amb la Comuna de París del 1871 i acaba als anys vuitanta. “És una Europa crítica, radicalment lliure, que s’ho qüestiona tot. És d’aquí on Europa treu la seva força”, assegura l’autor. Casals, que parla del segle de la crisi i no de la crisi del segle, és força crític amb el moment actual. “Europa avui és aliena a tot el que li donava força, la cultura del qüestionament. S’han imposat les directrius financeres i burocràtiques”, argumenta. Casals critica que s’hagi abandonat l’experiència, en el sentit original del terme, i l’afany d’obrir-se al desconegut: “S’ha abandonat l’experiència com un viatge perillós i s’ha substituït per la inèrcia. Ara tot es mesura com si fos una mercaderia”.
Les promeses incomplertes
“Vaig decidir començar amb la Comuna de París perquè és una revolució que queda suspesa -el consell del poble va governar a París des del 18 de març fins al 28 de maig del 1871-, una promesa incomplerta. És la primera revolució proletària”, diu Casals. El filòsof destaca que en aquell París revolucionari les dones també van agafar les armes. El llibre acaba als anys 80 perquè, segons el filòsof, és un altre punt d’inflexió. “Són cent anys, un llarg procés de pèrdua d’innocència”, diu.
El llibre es divideix en dues parts: En la orilla - Adiós al padre i El puen te de Europa - Ni rey ni padre. Hi ha un cert paral·lelisme en els inicis de la primera i la segona part. L’una comença amb Napoleó III, i l’altra, amb Lluís II. “Són dos reis d’opereta molt diferents. L’un pot veure’s com el primer dictador modern i l’altre és un rei boig”, diu. També hi ha un personatge que és present al llarg de tot el llibre i les paraules del qual el tanquen. Es tracta del filòsof, assagista, crític literari i traductor Walter Benjamin. Nascut a Berlín el 1892, Benjamin es va suïcidar a Portbou el setembre del 1940, abans que els franquistes el deportessin a la França ocupada. “Benjamin és present pel que diu, per com va viure i per com va morir”, diu Casals. El filòsof berlinès és qui parla de la “crisi mortal” que travessa tot el segle XX.
Les reflexions de Casals continuaran. A Constelación de pasaje el va precedir Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte i ara Casals treballa en el tercer volum de la trilogia: Europa después de la lluvia. “Aquesta tercera entrega comença amb la II Guerra Mundial i els camps de concentració de França i acabarà en el moment en què deixi d’escriure el llibre”. Paral·lelament, Casals treballa en dos llibres més. “Un és curt i contundent. És una crònica molt crítica, crítica sobretot amb tot el que m’irrita del món en què visc, començant per la universitat. És un llibre fet amb les vísceres però que intenta ser raonable”, detalla.
