“El vi és la beguda més intel·lectual que podem prendre”

BarcelonaEls grecs ja bevien vi negre ( mélas ), blanc ( leukós ) i rosat ( erythrós ). No podem saber quin gust tenia el seu vi, però sí com impregnava tots els àmbits de la vida dels grecs, fos quina fos la seva classe social. A molts nivells: “El vi és la beguda més intel·lectual que podem prendre”, assevera el sommelier i copropietari d’El Celler de Can Roca Josep Roca. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es pot resseguir la llarga història d’aquesta beguda, que ens acompanya des de fa milers d’anys. L’exposició El vi grec, de l’antiguitat als cellers catalans actuals, comissionada per Xavier Aquilué,mostra una quarantena d’objectes arqueològics que expliquen la seva història, des que al segle VIII aC es van estendre el seu conreu i el seu consum fins a l’actualitat, en què es recuperen algunes tècniques gregues com l’emmagatzematge en tines de fang. “N’hem après molt, però seguim fent les mateixes coses”, assegura el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Joan Gómez Pallarès.

Per als grecs, la nostra forma de beure el vi seria considerada més aviat pròpia dels bàrbars: no concebien el vi en estat pur i el rebaixaven amb dues parts d’aigua per una de vi. A l’època ja hi havia DO i eren especialment preuats els vins d’Ismaros (Tràcia), Lesbos, Quios, Tassos, Lemnos i Rodes. S’introduïa la ingesta de vi a una edat molt tendra: als tres anys durant les Antestèries, la festa de les flors, tot i que els autèntics protagonistes eren el vi i els difunts. Hi havia processons amb dansa i música i s’assolia l’embriaguesa col·lectiva. A l’exposició es pot veure un dels vasos especialment dissenyats per als més menuts: el khoús, decorat amb imatges infantils. El vi es consumia en banquets privats, reservats únicament als homes -i on la beguda es prenia en companyia de joves efebs i de prostitutes-, en actes religiosos -per acostar-se a les divinitats- i en l’àmbit domèstic.

L’arqueologia ha recuperat les eines i les llavors de raïm que utilitzaven els grecs. “No és possible, però, saber quin tipus de raïm cultivaven i si era o no similar al que es fa servir actualment. Tampoc el gust del vi, perquè el terra segurament ha canviat molt”, afirma Aquilué.

Retorn als orígens

L’exposició acaba amb una mostra de vins catalans actuals que s’inspiren d’una manera o altra en els clàssics: Sàtirs, Rhodes, Venus, Dido... Una de les viticultores i enòlogues del Priorat que ha recuperat les tines de fang per guardar el vi és Sara Pérez: “M’he fet gran fent vi, he après, he desaprès i he tornat a aprendre”.

Pérez explica que cada generació espera alguna cosa diferent del vi i que ella ha fet dues o tres passes enrere per tornar “a dialogar amb la natura”: “Hi ha vins que volen una bóta de fusta, perquè demanen ser clavats a terra; és una sensació descendent, de mirar a terra. En canvi, d’altres demanen enlairar-se; l’àmfora és per a vins més aeris”, diu. “Si hi ha alguna cosa que representa la meva generació és l’obsessió per l’ecologia -assegura Josep Roca-. El món del vi s’està carregant de consciència”.