Els camàlics tornen al Born

Una exposició sobre l’antic mercat reivindica la memòria popular i col·lectiva per explicar la història
Una imatge de l’interior. / MARROYO MANENT MANOLO GARCIA

L'Alexandre Pujol es llevava a quarts de cinc del matí per baixar a treballar al mercat del Born. Era el fill de l’amo d’un magatzem i d’un parell de parades del mercat on venien “gènere del país”, recorda -així es referien a la verdura i fruita provinent de Catalunya, ja que el comerç amb productes d’Espanya estava regulat i només permès a certes parades-. A finals dels anys 40, ell estudiava carrera i no li tocava fer d’escarràs, explicava ahir dins del mateix mercat, però hi havia desenes de camàlics que es feien el jornal apilant torres infinites de caixes de fusta: “Tenien molta força, tot i que no anaven gaire ben alimentats”, explica en un audiovisual Saturnino Marín, que era mosso d’una de les parades.

Les veus dels qui van treballar, comprar o viure a prop del mercat del Born són les protagonistes de l’exposició Born. Memòries d’un mercat que demà s’inaugura al Centre de Cultura i Memòria -i durant el primer mes serà gratuïta-. Segurament cap llibre d’història recull, com en canvi sí que recorda una veïna, el bullici de la xurreria a altes hores de la matinada i com hi havia comerciants que anaven a un meublé batejat com Cal Verdura. O el tràfec de l’hora punta, a les set del matí, quan minoristes d’altres mercats de Barcelona coincidien amb els majoristes i també amb personatges icònics com venedors de loteria, explicadors de contes i gitanes amb faldilles amples i les mans llargues.

La història en minúscules

Entre desenes de caixes de fruita apilades donant forma a l’espai expositiu, les fotografies, plànols, revistes, cartells i sobretot els audiovisuals amb testimonis i objectes d’època ofereixen una nova mirada d’un mercat que va estar viu des de l’edat mitjana fins fa 45 anys; després, les lluites veïnals i cíviques de la Transició van salvar-lo de l’enderroc. Tres professors de la Universitat Politècnica de Catalunya són els comissaris d’aquesta mostra (Manel Guàrdia, José Luís Oyón i Ramon Graus), que es va començar a gestar el 2005 i, tot i que és una de les primeres que es van projectar per al nou Born, s’ha endarrerit perquè “s’ha donat prioritat a un altre tipus de discurs”, segons Guàrdia. Per al comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, Born. Memòries d’un mercat és un “projecte que va més enllà de l’exposició, que és fruit d’una recerca densa i empírica: la finalitat és l’apel·lació a la memòria popular de la ciutat”, afirmava.

Una meravella i un fracàs

El principal mèrit de l’exposició, reconeixen els comissaris, és la compilació de materials que estaven dispersos, des d’arxius de fotografies poc coneguts -a banda de les clàssiques de Xavier Miserachs o Pérez de Rozas, n’hi ha d’un majorista dels anys 20 i 30 o sèries molt poc vistes de Marroyo- fins als testimonis orals o els plànols de la coberta de ferro que es va dissenyar a la Maquinista, localitzats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Segons Manel Guàrdia, la mostra aporta “una visió general d’una història en què encara hi havia buits”. Per exemple, han documentat com el mercat va rehabilitar-se el 1876 per vendre a minoristes però va fracassar perquè era sobredimensionat -la Boqueria ja centralitzava un 40% del comerç, i el Born, un 10%- ,i no va ser fins al 1921 que es va dedicar a l’engròs.

Els carrers de la Pescateria, dels Corretgers, dels Mirallers, dels Assaonadors, dels Agullers... La toponímia del Born ja indica que, en el seu origen, el mercat estava estès per la plaça i els carrers adjacents, almenys fins al 1876. Les desamortitzacions de principis del XIX van fer que apareguessin dos nous mercats importants, el de Sant Josep (la Boqueria) i el de Santa Caterina. El Born es va anar envellint fins a finals de segle, quan va incloure’s en el gran projecte de construcció del parc de la Ciutadella, dissenyat a imatge i semblança de parcs com El Retiro. De fet, l’autor de la majestuosa coberta -la primera de Barcelona-, Josep Fontserè, es va emmirallar directament en el mercat de Les Halles de París: disseny i salubritat d’inspiració europea. Era un paraigua de ferro i vidre per a 8.000 m.

En el període 1921-1971, Barcelona va créixer un milió d’habitants i el mercat es va anar fent cada vegada més congestionat i incòmode. Durant la Guerra Civil, la CNT i després el PSUC van dominar l’abastament, i després es va imposar el racionament i la subsistència. El tram final de la mostra repassa com el Born ha estat al centre del debat ciutadà al llarg dels anys, i no per la recent polèmica amb l’estàtua de Franco, sinó per qüestions de gènere i fins i tot d’interès artístic. Per al tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, “el mercat representa la identitat de Barcelona i Catalunya, perquè reivindica el valor del treball, l’emprenedoria, la creativitat i la innovació”, va dir, i va defensar les “societats amb mercat” per sobre de la “societat de mercat” actual.

Uns paradeta on busquen testimonis

L’exposició Born. Memòries d’un mercat convida a recuperar les vivències dels ciutadans que han sigut propers a la història del mercat. Dins del recinte s’ha instal·lat una paradeta per recollir testimonis orals o visuals del Born. També s’ha acompanyat la mostra amb activitats, com ara unes jornades d’arquitectura, la representació de Tenorio forever, dirigit per Mario Gas, o una exposició de fotos d’activitats que es van fer al mercat del 1971 al 2001. I a l’octubre es tancarà la mostra amb una festa popular.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT