Publicitat
Publicitat

ART PÚBLIC

Antoni Llena ultima el monument que s'aixecarà a tocar de la plaça Sant Jaume

Una catedral per als castellers

El monument als castellers està a punt d'aixecar-se a la plaça Sant Miquel de Barcelona. L'artista Antoni Llena ha creat una escultura minimalista que busca integrar-se en la vida del Barri Vell.

"No hem d'oblidar que els protagonistes són els castellers i l'homenatge que se'ls vol fer amb aquest monument", recorda Antoni Llena davant de la maqueta del monument dedicat a les colles castelleres, que la setmana que ve començarà a aixecar-se a la barcelonina plaça de Sant Miquel. Malauradament, els maldecaps han fet més soroll que l'esperit popular, festiu i lúdic amb què Llena el va concebre.

L'artista, autor d'una altra escultura emblemàtica de la ciutat, el David i Goliat que hi ha a la Vila Olímpica, va rebre l'encàrrec el 2004. El projecte va quedar aturat durant anys. Jordi Hereu el va reprendre al final del seu mandat. Les obres es van paralitzar al juny a petició del consistori de Xavier Trias, que en va revisar la ubicació, prevista inicialment als voltants del mercat de Santa Caterina. Finalment, l'alcalde de Barcelona (i els responsables d'Arqueologia i Patrimoni) han donat llum verda a l'obra. Els veïns de la plaça, però, no la volen. Llena, que va repensar l'escultura quan se'n va canviar la ubicació, té l'esperança que se la faran seva quan estigui acabada.

L'obra, lluny de vantar-se de la seva monumentalitat, vol conviure amb la gent. L'alçada inicial s'ha rebaixat de 30 a 27 metres perquè no sobresurti per damunt de l'edifici de l'Ajuntament que hi ha a la plaça, i ha desaparegut un volum que tenia a la part superior. La gent hi podrà circular (l'efecte de mirar enlaire i veure com l'escultura es va tancant ja és impactant a la maqueta) i a l'artista li agradaria que l'envoltés la vida dels habitants i els comerços de la plaça. "El meu model per fer art públic no és París, allà sembla que han de posar un paspartú a tot, sinó Roma, on a la terrassa de qualsevol bar hi pots trobar un element monumental", afirma. També ha tingut en compte les qüestions de resistència i manteniment de la peça per minimitzar les molèsties als veïns. Tot i així, alguns s'hi oposen, segons Reme Gómez, membre de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic, per tres motius: "No se'ns ha consultat sobre la ubicació de l'escultura i no hem estat informats del curs del projecte, ens hem assabentat de tot per la premsa. Al barri, a més, hi ha molt poc espai públic per encabir-hi un altre monument. Si estem parlant de rebaixar la càrrega turística del Barri Vell, una altra icona encara la pot afavorir. I creiem que en temps de crisi, quan s'estan retallant serveis, aquest no és un assumpte prioritari. No volem entrar en qüestions estètiques i això no vol dir que estiguem en contra de l'art públic, però pensem que un altre monument farà la vida al barri més pesada".

La peça té un cost de 30.000 euros per l'obra civil i de 600.000 per a la realització de l'escultura. Però l'artista recorda la importància de mantenir actius també durant la crisi els artesans que han fet possible obres com aquesta. El monument s'ha fet al taller d'escultura de Pere Casanovas, que es va encarregar del Núvol i cadira que corona la Fundació Antoni Tàpies, entre altres escultures d'artistes com Frederic Amat i Perejaume, a banda del mateix Tàpies.

Un recorregut simbòlic

"La meva escultura és com els mossos d'esquadra, que van amb copa alta i espardenyes per servir als senyors i als menestrals", diu Llena, que ha volgut representar l'èpica dels castells sense descuidar el seu vessant popular. El punt de partida per fer el monument li va donar la reixa que embolcallava una ampolla de vi. Li va fer pensar que el caràcter festiu del vi esqueia als castells. I en una cita del poeta alemany Paul Celan, La identitat és com una xarxa que et pesca , va trobar la clau per convertir l'esperit col·lectiu i d'equip dels castells en mític sense caure en folklorismes. En el monument als castellers hi ressonen també el Gòtic de la catedral i els esgrafiats de Picasso a la façana del Col·legi d'Arquitectes, dues obres pròximes, de camí a la plaça Sant Jaume, des de la qual els castellers es veuran parcialment.

Més continguts de