El món de la cultura plora la mort de Rosa Novell

BarcelonaDurant les quatre dècades de feina intensa de Rosa Novell, morta divendres al vespre de càncer, l’actriu i directora de teatre va deixar empremta no només en els espectadors de les seves obres sinó també en el món de la cultura.

Les mostres d’afecte -i el lament per la pèrdua prematura: tenia 61 anys- van ser nombroses i molt sentides al llarg del dia d’ahir. “T’exigia molt si treballaves amb ella per aconseguir un bon resultat”, va recordar Abel Folk, director de l’última obra que Novell va interpretar aquesta tardor, L’última trobada. Folk va destacar també la “fortíssima personalitat” de l’actriu, igual que Josep Maria Pou, que tot i que no havia coincidit mai amb ella en cap obra en conserva una imatge precisa: “Quan la Rosa parlava i es movia a dalt de l’escenari sabies que entenia, comprenia i explicava perfectament tot allò que feia. Era molt intel·ligent i estava molt preparada, tenia un nivell d’exigència molt alt. Era una actriu molt elegant, aquest va ser un dels seus trets distintius, juntament amb l’autoritat”.

Mario Gas, que al 2011 va inaugurar el Temporada Alta amb Un fràgil equilibri -i va treballar amb Novell en tres ocasions més-, la recordava així: “La Rosa era i és una persona molt estimada, amb un caràcter fort i difícil. Temps després de discutir-nos, sempre recordàvem les baralles rient”. L’actriu també va impressionar el poeta i exdirector de l’Arts Santa Mònica Vicenç Altaió: “Mai no va fer teatre. Era teatre. Venia del teatre de Gràcia. Amb pamela i abric blanc de borrego. Rodona, feliç i combativa”, deia ahir. Més sintètic però igual d’efusiu, Biel Mesquida -que va comptar amb ella a l’obra Els missatgers no arriben mai - escrivia: “Gràcies, Rosa Novell, per tota una vida de regals de teatre, cinema i amistat! T’enyor! T’estim!”

També Ventura Pons va dedicar-li paraules emocionades: “Estic consternat i trist. Amb la Rosa només vam treballar junts a El perquè de tot plegat i sempre teníem pendent tornar-hi, però no ha pogut ser”. Maria Ripoll, que va dirigir Novell a Rastres de sàndal l’any passat, va elogiar l’esforç de participar en el rodatge tot i estar malalta: “Treballar amb ella m’ha donat una lliçó de vida, m’ha permès entendre la persona meravellosa que hi havia al seu interior, que emergia en els temps més difícils”.

El documental sobre la nova vida

La cerimònia de comiat per a Rosa Novell serà avui, a les 14 hores, al Tanatori de Sant Gervasi. A l’actriu aviat se la podrà tornar a veure a la gran pantalla: ho va avançar ahir la productora i directora Isona Passola. “La pel·lícula recull els assajos de la Rosa per interpretar Maria, la mare de Déu, en una adaptació de l’obra El testament de Maria, de l’autor irlandès Colm Toibin -va declarar ahir a RAC1-. És una pel·lícula molt maca i molt espiritual, però al mateix temps molt dura, perquè tracta assumptes com la resurrecció de Llàtzer i, per tant, aborda assumptes com la mort”.

En el projecte, que s’estrenarà aquesta primavera i que es va rodar quan Rosa Novell ja havia quedat cega a causa de la malaltia, hi han col·laborat Agustí Villaronga i Josep Maria Civit.