El desig de conquerir el cel
El CaixaForum de Barcelona recorre el desig de l'home per conquerir el cel al llarg de la història amb l'exposició Torres i gratacels. De Babel a Dubai. S'hi poden veure més de 200 maquetes i pel·lícules.
BARCELONA.Després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, molts van dictaminar, en calent, la fi de les construccions de gran altura. La destrucció de les Torres Bessones que l'arquitecte japonès Minoru Yamakasi va projectar al World Trade Center va marcar la fi d'una època. Des d'aleshores, però, els gratacels no han desaparegut, sinó que se n'han construït de nous que superen els de Nova York i que competeixen entre ells per elevar, cada pocs anys, el sostre dels edificis més alts de planeta. A hores d'ara ja hi ha més de 10.000 gratacels arreu del món. A la Zona Zero, a tocar de les empremtes de les Torres Bessones, s'hi està construint la Freedom Tower (541 metres). I fa un parell d'anys es va acabar a Dubai el gratacels més alt del món: el Burj Khalifa. Fa 828 metres d'altura, dividits en 163 plantes. La més alta de les Torres Bessones feia 417 metres.
"Els gratacels representen el desig renovat de l'home per superar-se i per construir cada vegada més alt. No ens podem conformar amb la destrucció de les Torres", diu Robert Dulau, el conservador en cap de Patrimoni a França i el comissari, amb l'arquitecte Pascal Mory, de l'exposició del CaixaForum de Barcelona Torres i gratacels. De Babel a Dubai . La mostra repassa els afanys de l'home per conquerir el cel al llarg de la història amb més de 200 maquetes, pintures, gravats, dibuixos, fotografies i pel·lícules. Vuit maquetes s'han realitzat a l'Escola Superior d'Arquitectura del Vallès i la resta provenen de museus internacionals.
El final del primer gratacel, la mítica Torre de Babel, no va ser tan tràgic com el de les torres novaiorqueses, però també va tenir conseqüències controvertides: Déu va castigar l'ambició dels que volien construir una torre que arribés al cel dispersant-los arreu del món i fent-los parlar llengües diferents. "Però no els va prendre la capacitat de fer", apunta Dulau.
La Torre de Babel va quedar escapçada, però no ha deixat d'inspirar arquitectes i artistes al llarg dels segles. El mateix Burj Khalifa reprodueix l'espiral amb què s'enlairava. La imatge de la Torre de Babel que ha fet més fortuna és la que Brueghel el Vell va pintar el 1563. "Els gratacels se segueixen construint de la mateixa manera que es pot llegir en el relat bíblic, amb un arquitecte, un poder econòmic que el finança i amb obrers, els mecanismes no han canviat", assenyala Dulau.
L'origen dels gratacels contemporanis torna a tenir, curiosament, un origen tràgic. El gran incendi que va assolar Chicago el 1871 i la renovació urbana que el va succeir van fer replantejar els mètodes de construcció: l'acer va substituir la fusta, i la introducció de l'electricitat i la invenció dels ascensors van acabar de donar volada als edificis. Fins aleshores l'altura havia sigut un privilegi dels poders religiosos i polítics, representats per les catedrals, els minarets i els miradors dels ajuntaments, i en aquell moment va fer el salt a l'arquitectura civil.
Un fenomen global
Pocs anys després, a París, la Torre Eiffel es va convertir ràpidament en una icona. Des d'aquell moment fins als anys trenta, Europa va ser el laboratori d'idees i els Estats Units on s'aixecaven els gratacels. Edificis tan icònics com el Chrysler Building, l'Empire State i el Flat Iron beuen dels estils històrics europeus. El primer gratacel que es considera purament americà, l'edifici PSFS de Filadèlfia, va ser construït entre el 1930 i el 1932. Fins als anys 70, el model nord-americà va ser el predominant, fins que els gratacels es van convertir en un fenomen global estès arreu del món i capaç d'emmotllar-se a totes les tendències arquitectòniques i a les sensibilitats dels arquitectes més radicals.
