Publicitat
Publicitat

El CaixaForum dedica una exposició a la història de les torres i els gratacels

El centre d'art de La Caixa a Barcelona dedica una exposició a les torres i els gratacels des de la Torre de Babel fins a Burj Khalifa de Dubai

Un edifici es considera un gratacel si té més de 10 pisos, o més de cent metres. Històricament, si supera l'alçària del principal edifici religiós del lloc on es troba. Des de la mítica Torre de Babel fins a Burj Khalifa de Dubai, l'home ha explotat el seu desig de conquerir el cel i construir edificis cada vegada més alts. A partir de demà, i fins al 9 de setembre, el CaixaForum de Barcelona explora els exemples més destacats i els reptes tecnològics que ho han fet possible amb l'exposició 'Torres i gratacels. De Babel i Dubai', formada per més de 200 maquetes, pintures, dibuixos, pel·lícules, gravats i fotografies. Vuit de les maquetes s'han produït especialment per a la mostra.

Aquests són els punts principals de 'Torres i gratacels. De Babel a Dubai':

1. La Torre de Babel. El relat bíblic de la construcció de la mítica torre s'ha vist com a símbol de desmesura i potència i ha inspirat nombrosos artistes al llarg de la història. La imatge més difosa és la de Brueghel el Vell (1563). L'exposició presenta, per primera vegada, una maqueta de la torre a partir de la pintura.

2. Les catedrals i els minarets.  Cada cultura expressa de manera pròpia el seu desig d'ascendir cap al cel. En són un exemple les catedrals medievals, fins a la Sagrada Família, i edificis laics com les torres civils.

3. La Torre Eiffel. Al llarg del segle XIX, la idea de construir una torre molt alta va obsessionar els enginyers. La Torre Eiffel es troba a la frontera entre els monuments icònics i el sorgiment dels gratacels, i està formada per 18.038 peces diferents, que sustenten un pes de 7.300 tones. Les obres, però, només van durar 26 mesos i hi van intervenir només 250 obrers.

4. Els primers gratacels. El gran incendi que va devastar Chicago el 1871 va afavorir el sorgiment dels gratacels. Els canvis tecnològics més importants que es van produir en aquest moment van ser la substitució dels maons per les bigues metàl·liques, la difusió de l'electricitat i la invenció dels ascensors.

5. El domini dels Estats Units en el camp dels gratacels, amb Europa com a font d'inspiració.  Entre el 1919 i el 1939, es construeixen als Estats Units gratacels emblemàtics com la seu del 'Chicago Tribune'. Els estudis d'arquitectura europeus apareixen com un laboratori d'idees respecte del model nord-americà. Molts projectes pensats a Europa no es materialitzen, i els arquitectes nord-americans es nodreixen, per exemple, de l''art déco' europeu. Durant aquests anys es construeixen obres tan emblemàtiques com el Chrysler Building, l'Empire State i el Rockefeller Center, totes elles a Nova York.

6. El model nord-americà es difon. La difusió del racionalisme converteix els gratacels nord-americans en edificis depurats, sense cap mena d'ornamentació i amb un clar predomini del vidre i l'acer. La Torre Pirelli, de l'arquitecte italià Gio Ponti, i les desaparegudes Torres Bessones de Nova York en són alguns dels exemples més cèlebres.

7. La globalització dels gratacels.  A partir dels anys vuitanta comença a sorgir arreu del món, i sobretot al Pròxim Orient, una nova generació de gratacels, com les Torres Petronas a Kuala Lumpur, de César Pelli (452 metres), i el Burj Khalifa a Dubai, de l'estudi nord-americà SOM, que té una alçària de 828 metres, el més alt del món.




Més continguts de